Ninetjer

Estàtua de Ninetjer

Ninetjer o Neterimw o Neteren (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fon el tercer faraó de la dinastia II de l'antic Egipte.

Manethó li atribuix un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El papir de Torí diu que va morir en 95 anys i se'l nomena com a Banetjer ('Servidor de déu' o 'Ba el de déu'). En la llista d'Abidos, se'l nomena com a Baneteren o Neteren i en la de Saqqara com a Baneteru ('Ba el diví'). Eusebi li nomena Biophis.

Sagells d'este faraó s'han trobat en diversos llocs del Baix Egipte i en Saqqara (en total, el nom del faraó apareix 20 voltes; un total de sis tombes particulars en Umm al-Qaab i Saqqara tenen el seu nom; estes tombes particulars corresponen a Mdjh Gnwty Ruaben o Niurab (primera part del regnat de Ninetjer), Ptahenhpty (Ni-hpty-Ptah) i a la part final Khnwmneferhotep (Nfr-htp-Khnemw) i Khnwmenii (Ji-en-Khnemw); l'atra nomena noms d'una ciutat, Grgt Nekhbet, i de deus Hwt-[Hor]-wa-Pe i pertany a un oficial del rei el nom del qual no es nomena; una tomba nomena el nom de Nikara com a possible titular. També en una mastaba en Gizeh (en sagells en 11 gerres) i en la necròpolis d'Helwan en la tomba nomenada 504 H4, a on fica el nom Hwt sntjer netjerw, i els déus Per-Desher and Grgt Nekhbet.

En l'Alt Egipte, només se'l nomena una vegada en Abidos, en dos gerres de la tomba de Peribsen, una que possiblement fon portada allí des del nort, i una atre en el signe d'una barca. El seu nom també apareix en atres objectes.

Les inscripcions en Saqqara fan creure que, efectivament, va tindre un llarc regnat d'al menys 35 anys (va fer el cens bianual almenys 17 vegades).

En la pedra de Palerm, se nomenen fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15. Els fets narrats són:

• Any 6è: Shemsw Hor (Festival dels seguidors d'Horus); realisació per tercera vegada del cens bianual dels ramats.
• Any 7è: aparició del rei del Baix Egipte i estira la corda pel Hwt Hrw Rn (llegit com [Ntr] r-n (possiblement es referix a la fundació d'una capella).
• Any 8è: Shemsw Hor; quarta vegada del cens.
• Any 9è: aparició del rei de l'Alt i Baix Egipte en la cursa d'Apis.
• Any 10è: Shemsw Hor; cinquena realisació del cens.
• Any 11è: aparició del rei del Baix Egipte en el seu segon festival de Bark o Sokar.
• Any 12è: Shemsw Hor; sisena vegada del cens.
• Any 13è: primera celebració de la festa de Hr sb3 pt ('Horus estel del cel') o primera entrada a l'edifici Hr dw3 pt. Fundació (atac?) dels dominis Shem Re i Mehwt ('El sol ha vingut' i 'El Nort'). Els experts no estan d'acort en si cal llegir fundació de les ciutats o atac a les ciutats; la primera versió té més partidaris.
• Any 14è: Shemsw Hor; setena vegada del cens. L'altura del Nil només arriba a un cúbit (i continua baix als anys següents).
• Any 15è: aparició del rei del Baix Egipte en la segona cursa d'Apis.
• Any 16è: Shemsw Hor; huitena realisació del cens.
• Any 17è: aparició del rei del Baix Egipte, tercera celebració del Festival de Bark o Sokar.
• Any 18è: Shemsw Hor; novena realisació del cens.
• Any 19è: aparició del rei del Baix Egipte, sacrifici en honor de la mare del rei, festes de l'eternitat (Djet). La lectura de Maa (n) Mwt-Neswt djet sembla referir-se a la mort de la mare del rei guanyant aixina l'eternitat, pero no hi ha unanimitat.
• Any 20è: Shesw Hor; desena realisació del cens.

La seua tomba es va trobar en Saqqara per l'arqueòlec S. B. Hassan, en el anys quaranta, al sur de la piràmide de Djoser i prop (150 m) de la del primer faraó de la dinastia, Hotepsekhemui. És menys gran que la d'este i té galeries que tampoc foren acabades.

Sobre els seus actes constatats en la pedra, són en general aparicions en els festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es fea cada sis anys o el cult a Apis

La seua successió és incerta i n'hi ha diverses teories:

• Fon succeït per Peribsen (Seth-Peribsen) en tot el país (possible posterior fragmentació del país).
• Fon succeït per Peribsen al sur i Weneg (o Za) al nort.
• Fon succeït per Sekhemib en tot el país (possible posterior fragmentació del país).
• Fon succeït per Sekhemib al sur i Weneg (o Za) al nort.
• Fon succeït per Za (dubtós), Weneg, Sened, Nubnefer, Neferkare i Neferkaseker, abans de Sekhemib i/o Peribsen i Khasekhemui.

Des de la mort del faraó, hi ha un periodo fosc d'una quarantena d'anys i els dubtes per ara no tenen resposta.