Diferència entre les revisions de "Etna"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El seu nom derivava de la [[nimfa]] [[Etna (mitologia)|Etna]], filla del jagant [[Briareo]] i de [[Cimopolia]], o de [[Urà (mitologia)|Urà]] i [[Gea]], que es va convertir en la deitat d'este famós volcà. Per això, va ser la juge que va resoldre la disputa sobre la possessió de [[Sicília]] entre [[Deméter]] i [[Hefest]]. | El seu nom derivava de la [[nimfa]] [[Etna (mitologia)|Etna]], filla del jagant [[Briareo]] i de [[Cimopolia]], o de [[Urà (mitologia)|Urà]] i [[Gea]], que es va convertir en la deitat d'este famós volcà. Per això, va ser la juge que va resoldre la disputa sobre la possessió de [[Sicília]] entre [[Deméter]] i [[Hefest]]. | ||
| − | [[Categoria:Volcans]] | + | [[Categoria: Geografia]] |
| + | [[Categoria: Volcans]] | ||
Revisió de 09:44 20 jun 2022
.jpg)
L'Etna és un volcà actiu en la costa est de Sicília, en el territori de la Ciutat metropolitana de Catania, Itàlia. Té al voltant de 3357 metros d'altura, encara que esta varia per les constants erupcións. És el volcà actiu en major altura de la placa euroasiàtica, el primer en referència a l'Europa geogràfica i la montanya més alta d'Itàlia al sur dels Alps. L'Etna cobrix un àrea de 1190 km², en una circumferència basal de 140 quilómetros.
En la mitologia grega, l'Etna era el volcà en l'interior del qual se situaven les forges d'Hefest, que treballava en companyia de cíclops i jagants. El monstruós Tifó vivia baix d'esta montanya, causant freqüents terremots i erupcións de fum i lava. També és un dels volcans més actius del món.
El seu nom derivava de la nimfa Etna, filla del jagant Briareo i de Cimopolia, o de Urà i Gea, que es va convertir en la deitat d'este famós volcà. Per això, va ser la juge que va resoldre la disputa sobre la possessió de Sicília entre Deméter i Hefest.