Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 188: Llínea 188:  
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
 
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
 
=== El Sigle XIX ===
 
=== El Sigle XIX ===
Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit [[Napoleó Bonaparte|napoleònic]] [[França|francés]]. Dos héroes valencians destacaren contra els francesos. U fon [[Vicent Doménech]], el Palleter, qui declarà la guerra als francesos en la ciutat de Valéncia, que resistí varis sitis hasda l'any [[1812]]. L'atre [[Josep Romeu]] va ser héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] la tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'[[absolutisme]], el rebuig a la Constitució i la percecució dels [[lliberalisme|lliberals]]. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliberals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això, en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la República d'Espanya els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a la ciutat de [[Valéncia]], se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].
+
Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit [[Napoleó Bonaparte|napoleònic]] [[França|francés]]. Dos héroes valencians destacaren contra els francesos. U fon [[Vicent Doménech]], el Palleter, qui declarà la guerra als francesos en la ciutat de Valéncia, que resistí varis sitis hasda l'any [[1812]]. L'atre [[Josep Romeu]] va ser héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] la tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'[[absolutisme]], el rebuig a la Constitució i la percecució dels [[lliberalisme|lliberals]]. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] ([[1833]]-[[1840]]) entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliberals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya, anant-se'n a França. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero no fon acceptat pels espanyols. En això, en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la República d'Espanya els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a la ciutat de [[Valéncia]], se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].
    
===La Renaixença valenciana===
 
===La Renaixença valenciana===
Llínea 195: Llínea 195:  
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
 
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
   −
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
+
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
   −
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
+
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
    
En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.
 
En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.
Llínea 203: Llínea 203:  
En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].
 
En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].
   −
També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].
+
També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics destacaren, com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].
    
=== El Sigle XX ===
 
=== El Sigle XX ===
En l'any [[1931]] se proclamà la [[Segona República Espanyola]] exiliant-se lo rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]. Durant ella es redactaren diverses propostes d'un Estatut d'Autonomia, encara que cap arribà a aprovar-se. El [[17 de juliol|17]] i [[18 de juliol]] se realisà un colp d'estat que donà lloc a la [[Guerra Civil Espanyola]]. El govern de la República se traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins casi un any més tart en la [[capital]] d'[[Espanya]]. La [[Comunitat Valenciana]] permaneixqué republicana durant tota la guerra fins que el [[Franquisme|bando franquiste]] conquistà [[Vinaròs]] i avançaren fins que conquistaren les tres províncies sent [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]] junt en [[Cartagena]] els seus últims reductes. La guerra acabà l'[[1 d'abril]] de [[1939]] en la victòria de [[Franco]].
+
En l'any [[1931]] se proclamà la [[Segona República Espanyola]] exiliant-se el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]. Durant ella es redactaren diverses propostes d'un Estatut d'Autonomia, encara que cap arribà a aprovar-se. El [[17 de juliol|17]] i [[18 de juliol]] se realisà un colp d'estat que donà lloc a la [[Guerra Civil Espanyola]]. El govern de la República se traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins casi un any més tart en la [[capital]] d'[[Espanya]]. La [[Comunitat Valenciana]] permaneixqué republicana durant tota la guerra hasda que el [[Franquisme|bando franquiste]] conquistà [[Vinaròs]] i avançaren hasda que conquistaren les tres províncies sent [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]] junt en [[Cartagena]] els últims reductes republicans. La guerra acabà l'[[1 d'abril]] de [[1939]] en la victòria de [[Franco]].
   −
En acabant de la política [[autarquia|autàrtica]] fins a [[1959]], la societat i economia valencianes se desenrollaren durant el tardofranquisme. El [[turisme]] i l'[[indústria]] superen a l'[[agricultura]]. El creiximent demogràfic també fon molt notable en les terres valencianes.
+
En acabar la política [[autarquia|autàrtica]] en [[1959]], la societat i economia valencianes se desenrollaren durant el tardofranquisme. El [[turisme]] i l'[[indústria]] superen a l'[[agricultura]]. El creiximent demogràfic també fon molt notable en les terres valencianes.
    
===L'Época autonòmica===
 
===L'Época autonòmica===
Llínea 214: Llínea 214:  
{{AP|Batalla de Valéncia}}
 
{{AP|Batalla de Valéncia}}
 
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari, la [[Batalla de Valéncia]]. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any [[1982]]. En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] del [[PPCV]] o del [[PSPV]] s'han anat succeint convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o pancatalanistes com la [[Coalició Compromís]].
+
A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la [[Comunitat Valenciana]] s'inicià un conflicte identitari, la [[Batalla de Valéncia]]. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] de l'any [[1982]]. En ell se definix la singularitat valenciana, en la [[Real Senyera]], l'[[Himne de la Comunitat Valenciana|Himne Regional]], denominació pròpia, [[llengua valenciana|idioma genuí]], sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] del [[PPCV]] o del [[PSPV]] s'han anat succeint convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o pancatalanistes com la [[Coalició Compromís]].
   −
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el pancatalanisme</center>]]
+
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|230px|<center>Image d'una manifestació contra el pancatalanisme</center>]]
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respectuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. En este acort [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]], [[Francisco Camps|Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La [[AVL]] pretén destruir la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les Normes d'El Puig seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la llengua valenciana.
+
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respectuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en els coleges. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]], també nomenat [[Pacte de Reus|Pacte del Magestic]]. En este acort polític, [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]], [[Francisco Camps|Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La [[AVL]] pretén destruir la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les [[Normes d'El Puig]] seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la [[llengua valenciana]].
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
3843

edicions

Menú de navegació