Canvis

=== Madurea ===

=== Madurea ===

En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  

En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la família se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teòrica, l'equivalent a Catedràtic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matemàtic ''quarta dimensió''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Física del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  

El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despuix d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despuix, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despuix de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, és desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interacció en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en l'any [[1932]] en una institució per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys més que son pare, morint en el centre psiquiátrico en [[1965]].<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en  Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Inclús se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condició de judeu. En el resto del món, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref>  

El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despuix d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despuix, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despuix de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El destí de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, és desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interacció en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en l'any [[1932]] en una institució per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixqué 10 anys més que son pare, morint en el centre siquiàtric en [[1965]].<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en  Berlin, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferències-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Inclús se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condició de judeu. En el restant del món, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref>  

Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidí abandonar Alemanya en decembre de [[1932]] i anar cap a [[Estats Units]], país a on impartí docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense crítica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne ceremonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despuix d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 46.</ref>}}

Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidí abandonar Alemanya en decembre de [[1932]] i anar cap a [[Estats Units]], país a on impartí docència en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suïssa la [[ciutadania estatunidenca|estatunidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense crítica, i que en conseqüència amenaça la seua autoritat –pel temps que tal dogma existixca– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestió la proporciona la solemne cerimònia de la cremada de llibres, oferida com espectàcul pel regim nazi poc temps despuix de fer-se en el poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 46.</ref>}}

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref>

En Alemanya, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis físics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Físics|premis Nobel de Física]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres físics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vedats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref>

Einstein, en l'any 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tasca encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

Einstein, en l'any 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions polítiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atòmic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destrucció i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tasca encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

=== Mort ===

=== Mort ===