− | El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref name=Einstein">pg 226</ref> | + | El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirúrgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegància."'' Morí en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant l'[[autòpsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociència del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries décades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més de huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'única senya científica mijament interessant obtingut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matemàtica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref name=Einstein">pg 226</ref> |
− | Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un numero de celules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en arees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matematiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una area relacionada en el raonament matematic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorría tot el cami en el cas d'Einstein. | + | Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un número de cèlules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada en el raonament matemàtic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorria tot el camí en el cas d'Einstein. |
| La controvertida figura del cientific alema '''Albert Einstein''' suscità agres debats en la seua época. Un grup d'enemics de les seues teories en l'Alemania Nazi aplegà a crear una associació en la seua contra, e inclús un home fon acusat de promoure el seu assessinat. Per si fora poc, se publicà el llibre titulat ''[[Cent autors en contra d'Einstein]] '', cuyo objectiu era evident. El geni se llimità a dir: "''Si yo no tinguera raó, bastaria en un a soles''". | | La controvertida figura del cientific alema '''Albert Einstein''' suscità agres debats en la seua época. Un grup d'enemics de les seues teories en l'Alemania Nazi aplegà a crear una associació en la seua contra, e inclús un home fon acusat de promoure el seu assessinat. Per si fora poc, se publicà el llibre titulat ''[[Cent autors en contra d'Einstein]] '', cuyo objectiu era evident. El geni se llimità a dir: "''Si yo no tinguera raó, bastaria en un a soles''". |