Diferència entre les revisions de "El Caire"
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | El Cairo està ubicada en les riberes i illes del [[riu Nil]], al sur del delta. Cap al suroest es troba la ciutat de [[Guiza]] i l'antiga necròpolis de [[Menfis]], en el replanell de Guiza i les seues monumentals piràmides, com la Gran Piràmide. | + | El Cairo està ubicada en les riberes i illes del [[riu Nil]], al sur del delta. Cap al suroest es troba la ciutat de [[Guiza]] i l'antiga necròpolis de [[Menfis]], en el replanell de Guiza i les seues monumentals piràmides, com [[la Gran Piràmide]]. |
== Economia == | == Economia == |
Revisió de 10:20 24 maig 2022
El Cairo (en àrap, القاهرة Al-Qāhira 'la forta', 'la victoriosa') és la capital d'Egipte, la ciutat més poblada d'orient pròxim i d'Àfrica. La seua àrea metropolitana inclou una població aproximada d'uns 16 millons d'habitants, convertint a El Cair9 en l'undècima urbs més poblada del món.
Història
La ciutat fon fundada pels romans, a on es trobava una antiga fortalea persa.
Els musulmans mamprengueren a construir edificis que hui són la base de la ciutat. La ciutat creixia gràcies al comerç i a ser un centre administratiu. Durant tot el sigle XIX es produí una gran industrialisació de la ciutat conectant-la en atres ports com Aleixandria. En l'any 1922 Egipte es feu independent d'Anglaterra i El Cairo es convertí en la capital.
Geografia
El Cairo està ubicada en les riberes i illes del riu Nil, al sur del delta. Cap al suroest es troba la ciutat de Guiza i l'antiga necròpolis de Menfis, en el replanell de Guiza i les seues monumentals piràmides, com la Gran Piràmide.
Economia
És en tots els sentits el centre econòmic d'Egipte des de la seua fundació en l'any 969, encara que en eixa época era Fustat, ara absorbida per El Cairo. Un quint de la població total d'Egipte residix en la seua àrea metropolitana, per lo que la majoria del comerç nacional es genera o passa per allí. Açò ha provocat un ràpit creiximent: un de cada dèu edificis té menys de quinze anys.
Este gran creiximent va sobrecarregar fins fa poc els seus servicis públics. Les carreteres, l'electricitat, el teléfon i l'aigüeral se li varen quedar de seguida chicotets. Diversos analistes que varen estudiar els canvis varen denominar este procés com una "hiperurbanizació".