| En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics. | | En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics. |
− | Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada. | + | Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa són sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada. |
| Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare. | | Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare. |