Canvis

En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.