Diferència entre les revisions de "Sardenya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 45: Llínea 45:
 
|pàgina web        =  
 
|pàgina web        =  
 
}}
 
}}
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del mar mediterràneu occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest.
+
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del [[Mar Mediterraneu]] occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest.
  
 
== Història ==
 
== Història ==

Revisió de 12:26 4 abr 2022

Sardenya

Sardigna, Sardinna
Sardegna
Sardenya

Regió autònoma d'Itàlia
Bandera de
Bandera
Escut de
Escut
 
Situació de

Sardenya en Itàlia
Capital Cagliari
Entitat
 • País
Regió autònoma
20px
Població
 • Total
 • Densitat

1.671.001 habs. hab. (2008)
Gentilici Sart

Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre del Mar Mediterraneu occidental, situada entre Còrcega al nort, la península itàlica al est, Túnis al sur, i les Illes Balears al oest.

Història

En els sigles XII i XIII, Gènova, Chafa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifacio VIII va establir que Cerdenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfonso, futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de Jaime II.[1]

Geografia física

Esta illa es troba en el centre del mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa el estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².

L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicilia i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (cridats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.

L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).

  1. Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3