Diferència entre les revisions de "Tramvia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via...».)
 
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.
+
[[Archiu:Antiguo tranvia.jpg|thumb|right|250px|<center>Antic Tramvia de Valéncia</center>]]
 +
[[Archiu:Linea-6-metro-valencia.jpg|thumb|right|250px|<center>Tramvia actual de Valéncia</center>]]
 +
Els '''tramvies''' són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, en els propis carrers sense separació del restant de la via o en separacions de chicoteta alçada.
  
A alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.
+
En alguns països d'[[Europa]] Central i gran part d'Europa de l'Est han segut i són un mig de transport molt estés.
  
S'utilisaren durant una part del segle XX a diverses ciutats dels Països Catalans com Barcelona o València, pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX.
+
S'utilisaren durant una part del [[sigle XX]] en diverses ciutats com [[Barcelona]] o [[Valéncia]], pero foren abandonats durant un llarc periodo, i despuix tornaren a ser considerats i reintroduïts en algunes ciutats a finals del sigle XX.
Taula de continguts
 
  
Infraestructura
 
  
A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liqües.
+
== Infraestructura ==
 +
En la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar els dos costats, per a fer possible la circulació dels coches. Unes atres vegades van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (a menys ampliada i menys pes per metro llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de [[fusta]] e inclús metàliques.
  
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril.
+
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, per mig d'un tròlei, que a sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril.
Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.
+
Combino Supra [[Budapest]] NF12B and UV trams in Budapest.
  
Aventages i inconvenients
+
== Ventages i inconvenients ==
 +
El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'[[autobús]], contamina menys (al menys en el lloc per a on circulen; la contaminació pot ser a on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita allumenació en els passadiços ni en les andanes). La seua infraestructura és molt més barata, lo que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidea dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja en la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.
  
El tramvia té com aventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita il·luminació als passadiços ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.
+
[[Categoria:Mijos de transport]]

Última revisió del 11:22 1 abr 2022

Antic Tramvia de Valéncia
Tramvia actual de Valéncia

Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, en els propis carrers sense separació del restant de la via o en separacions de chicoteta alçada.

En alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han segut i són un mig de transport molt estés.

S'utilisaren durant una part del sigle XX en diverses ciutats com Barcelona o Valéncia, pero foren abandonats durant un llarc periodo, i despuix tornaren a ser considerats i reintroduïts en algunes ciutats a finals del sigle XX.


Infraestructura[editar | editar còdic]

En la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar els dos costats, per a fer possible la circulació dels coches. Unes atres vegades van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (a menys ampliada i menys pes per metro llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta e inclús metàliques.

L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, per mig d'un tròlei, que a sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril. Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.

Ventages i inconvenients[editar | editar còdic]

El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (al menys en el lloc per a on circulen; la contaminació pot ser a on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita allumenació en els passadiços ni en les andanes). La seua infraestructura és molt més barata, lo que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidea dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja en la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.