Diferència entre les revisions de "Gaèlic Escocés"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Gaèlic escocés |nomnatiu= Gàidhlig na h-Alba |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Regne Unit |regió=Escòcia |parlants= 60.00...».) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 14:31 12 jun 2009
| Gaèlic escocés Gàidhlig na h-Alba | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Regne Unit |
| Regió: | Escòcia |
| Parlants: | 60.000 |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Celta |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Escòcia |
| Regulat per: | Bòrd na Gàidhlig |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | gd |
| ISO 639-2 | gla |
| ISO/FDIS 639-3 | gla |
| SIL | |
| 200px | |
| vore també: llengua | |
El gaèlic escocés (Gàidhlig) és un mmebre de les llengües goidèliques de les Llengües celtes, que arribà a Escòcia al rededor del sigle V, quan els escots de ètnia celta i provenents del nort d'Irlanda s'assentaren en lacosta occidental, arribant una varietat del gaèlic que va sustituir a la antiga llengua dels picts parlà en la zona hasda entonces. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la Illa de Man. ;és tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions viquingues anirien relegant cada volta més el idioma, hasda que al rededor de 1500, durant el reinat de Jacobo IV, es crearen en les Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuan del Sistema de Clans de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes de Escòcia.
Encara que manco del 1% de la poblacio escocesa parlen este idioma, per als que heu parlen, n'hi han varis periòdics i programes de radio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprobà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés.