Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 27: Llínea 27:
  
 
=== Complements ===
 
=== Complements ===
 +
L'atribut és un element freqüent en la frase. Es tracta d'un element descriptiu complementari, el qual pot anar precedit de verps com es (ser/estar), deveni (convertir-se), pare (semblar) i resta (permanéixer):
 +
* Computadores es macinas. – Els ordenadors (subjecte) … són (verp) … màquines (atribut).
 +
* La aira pare umida. – L'aire (subjecte) … sembla (verp) … humit (atribut).
 +
* La patatas ia resta calda. – Les creïlles (subjecte) … permaneixen (verp) … calents (atribut).
 +
* La idea es ce tu canta. – L'idea (subjecte) … és (verp) … que tu cantes (atribut: proposició).
 +
 
=== Preposicions ===
 
=== Preposicions ===
 +
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un sustantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
 +
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
 +
 
=== Proposicions ===
 
=== Proposicions ===
 +
Algunes frases contenen també proposicions, que són com menudes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:
 +
 +
La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París.
 +
El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo.
 +
On no ia permete me fa la cosas como me ia desira. – No em deixava fer les coses com yo volia.
 +
Me pensa ce el es bela. – Pense que és bella.
  
 
== Substantius ==
 
== Substantius ==

Revisió de 11:27 14 març 2022

La gramàtica de la lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà.

Alfabet i pronunciació

Alfabet

Mayúscules

Noms de les lletres

Vocals

Diftoncs

Consonants

Consonants prestades d'atres llengües

Accent tònic

Fonotàctica

Frases

La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals.

Subjecte i objecte

Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l'objecte. El seu sentit precís depén del verp, pero grosso modo, el subjecte és el que realisa l'acció, i l'objecte, el que està directament relacionat en ella.

En elefen, el subjecte precedix sempre al verp i l'objecte va darrere:

  • La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verp) … a la farda (objecte).
  • La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).

En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:

  • La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.

La majoria dels verps necessiten un subjecte, pero hi ha molts que no necessiten un objecte.

Complements

L'atribut és un element freqüent en la frase. Es tracta d'un element descriptiu complementari, el qual pot anar precedit de verps com es (ser/estar), deveni (convertir-se), pare (semblar) i resta (permanéixer):

  • Computadores es macinas. – Els ordenadors (subjecte) … són (verp) … màquines (atribut).
  • La aira pare umida. – L'aire (subjecte) … sembla (verp) … humit (atribut).
  • La patatas ia resta calda. – Les creïlles (subjecte) … permaneixen (verp) … calents (atribut).
  • La idea es ce tu canta. – L'idea (subjecte) … és (verp) … que tu cantes (atribut: proposició).

Preposicions

Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un sustantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.

  • Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).

Proposicions

Algunes frases contenen també proposicions, que són com menudes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:

La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París. El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo. On no ia permete me fa la cosas como me ia desira. – No em deixava fer les coses com yo volia. Me pensa ce el es bela. – Pense que és bella.

Substantius

Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

Plural

S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:

  • gato, gatos – gat, gats
  • om, omes – home, hòmens

Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:

  • la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges
  • multe belas – molt bonicos/boniques

Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:

  • El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.
  • On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.
  • Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos.

Substantius contables i no contables

Gènero

Grups nominals

Aposició

Determinants

Predeterminants

Artículs

Demostratius

Interrogatius

Determinants de selecció

Possessius

Quantitatius

Determinants de similitut

Orde dels determinants

Pronoms

Pronoms personals

Grups pronominals

Pronoms determinants

Preguntes

Pronoms relatius

Atres pronoms

Adjectius

Orde de les paraules

Comparació

Adjectius com a substantius

Adverbis

Posició

Comparació

Adverbis primaris

Adverbis quantificadors

Adverbis interrogatius i relatius

Verps

Temps

Imperatiu

Negació

Participis

Transitivitat

Verps en subjectes

Verps usats com a substantius

Preposicions

a

ante

asta

ca

como

con

contra

de

en

entre

estra

longo

par

per

pos

sin

sirca

su

supra

sur

tra

ultra

Conjuncions

Conjuncions coordinants

Conjuncions subordinants

Pronoms relatius

Adverbis interrogatius

Conjuncions especials

Preguntes

Preguntes del tipo sí/no

Preguntes alternatives

Atres preguntes

Preguntes indirectes

Proposicions

Proposicions relatives

Proposicions adverbials

Proposicions nominals

Proposicions coordinades

Números

Números cardinals

Mils de millons

Números ordinals

Fracciones

Múltiples

Aritmètica

Mides

Formació de paraules

En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost.

També es pot usar un adjectiu o un verp com un sustantiu, sense modificar-los.

Prefixos

Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada).

Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i sustantius que indiquen oposició:

  • sosia → antisosial – antisocial
  • avion → antiavional – antiaèreu
  • proton → antiproton – antiprotó

Auto- significa “auto-”. Permet formar sustantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques:

  • respeta – respeto → autorespeta – amor-propi
  • flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea
  • adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu


Sufixos

Sufixos que formen verps

Sufixos que formen adjectius

Sufixos formen nomenes

Sufixos menys productius

Afixos tècnics

Noms composts

Abreviatures

En elefen s'utilisen un cert número d'abreviatures. Les lletres no van seguides de punts.

S'utilisen moltes abreviatures per a paraules o frases corrents. No s'utilisen mayúscules, llevat en cas d'inici de frase.

L'elefen utilisa també abreviatures provinents d'atres llengües i que són reconegudes internacionalment i també les abreviatures del sistema mètric:

Per a les formes curtes dels noms propis i els títuls, s'ampren les lletres mayúscules. No obstant, les paraules com la i de – que no apareixen en lletres mayúscules en la forma plena del nom – són ignorades en les abreviatures. Estos noms són a voltes introduïts per la, inclús quan són abreviats:

Alguns noms propis són més coneguts internacionalment per la seua abreviatura original per lo que es conserva en elefen:

Puntuació

Per lo general, l'elefen deixa la puntuació a elecció de qui escriu, les úniques normes són les de claritat i coherència. No obstant, hi ha certes convencions bàsiques, que són les mateixes que les de la major part de les llengües europees.

La primera lletra d'una frase deu començar en una mayúscula.

Principals signes de puntuació

Cometes

Atres signes