Diferència entre les revisions de "Ibn Jafaya"
m (Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
* [https://www.valenciabonita.es/2018/06/11/la-muralla-arabe-de-alzira-una-joya-milenaria-en-la-ribera-del-jucar/ La muralla árabe de Alzira: una joya milenaria en la ribera del Júcar - ''Valencia Bonita''] | * [https://www.valenciabonita.es/2018/06/11/la-muralla-arabe-de-alzira-una-joya-milenaria-en-la-ribera-del-jucar/ La muralla árabe de Alzira: una joya milenaria en la ribera del Júcar - ''Valencia Bonita''] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
Revisió de 20:34 20 feb 2022
Abu Ishaq Ibrahim Ibn Jafaya, conegut popularment com a Ibn Jafaya (Alzira, 1058 o 1060 - 25 de juny de 1139), fon un escritor i poeta àrap.
Ibn Jafaya, naixqué en l'any 1058 en la població valenciana d'Alzira, en la comarca de La Ribera. Com era ric, tenia temps lliure i ho usava per a escriure poesia. La prosa i poesia de Ibn Jafaya destaca per la seua naturalitat, sensualitat i sofisticació, resultant d'interés la descripció dels paisages, riu, jardins i cases de la seua ciutat natal d'Alzira, que considerava la flor de Al-Andalus.
Ibn Jafaya va gojar de la fama en vida i els seus versos varen ser ràpidament reproduïts pel món àrap. Fon considerat “el poeta andalusí per excelència” segons Al-Maqqari de Tremecén, un dels més famosos historiadors del món àrap, que va proclamar la seua admiració per ell i el va comparar en un atre famós poeta, As-Sanawbarí, també gran cantor i amant dels jardins.
La seua obra està present en antologies poètiques i llibres de text del món àrap, lo que el convertix en un dels grans poetes en eixe idioma de tots els temps. Ademés, segons l'historiador alzireny Anfós Rovira, Ibn Jafaya fon “el millor glossador del riu Xúquer”, que en àrap significa “devastador”, aixina nomenat pel gran cabal que arrastrava en temps del Al-Andalus.
entre el tro que retomba en el meu oït
i la pluja que assota els meus muscles,
com un au paralisada per les aigües
els pollets de les quals estan en el niu, atormentats,
veent cóm es derroquen els murs
baix el pes continu dels núvols.
La mar de la riada,
onades de fanc;
el cel, generós en llàgrimes;
els edificis, badats,
humiliats com a captius
davant el tirà.
Els edificis es venien avall
inclinant-se a terra
com ho farien les comissions
davant dels reis.
Es diria que imitaven
als fidels en oració.