26 274
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Pascual Abad''' (Alcoy, 17 de novembre de 1809 - Valéncia, 29 de juny de 1882) fon un litògraf i gravador Valencians|vale…»
'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litògraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
== Biografia ==
Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editats per Vicente Boix en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846).
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.
Atres obres seues són La *psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes #litografia de sants i vérgens.
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua.
== Biografia ==
Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editats per Vicente Boix en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846).
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.
Atres obres seues són La *psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes #litografia de sants i vérgens.
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua.