Diferència entre les revisions de "Cent escoles de pensament"
(Pàgina nova, en el contingut: «Les '''Cent escoles de pensament''' (en chinenc tradicional, 諸子百家; en chinenc simplificat, 诸子百家; pinyin, ''zhūzǐ bǎijiā''; Wade-Giles, ''chu…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les '''Cent escoles de pensament''' (en chinenc tradicional, 諸子百家; en chinenc simplificat, 诸子百家; pinyin, ''zhūzǐ bǎijiā''; Wade-Giles, ''chu-tzu pai-chia''; lliteralment, ‘tots els filòsofs cent escoles’) varen ser una série de filòsofs i escoles que varen sorgir entre l'any 770 al 221 a.C., una época de gran expansió cultural i intelectual en [[China]]. A pesar de que este periodo - conegut en la seua época més primerenca com a periodo de [[Primaveres i Autumnes]] i com a periodo dels [[Regnes Combatents]] en la seua última part - va estar replet de caos i batalles, també és reconegut com l'Edat d'Or de la [[filosofia chinenca]] per l'ampli ranc de pensaments i idees que es varen desenrollar i varen discutir lliurement. Estos pensament i idees han tingut una enorme influència en l'estil de vida i la consciència social dels pobles de l'este asiàtic fins als nostres dies. L'activitat intelectual d'esta época es va caracterisar per erudits itinerants, a sovint amprats per varis mandataris de distints estats com a consellers en métodos de govern, guerra i diplomàcia. Este periodo va finalisar en l'ascens de la Dinastia Qin i la subsegüent porga d'idees contràries. | + | Les '''Cent escoles de pensament''' (en [[chinenc]] tradicional, 諸子百家; en chinenc simplificat, 诸子百家; pinyin, ''zhūzǐ bǎijiā''; Wade-Giles, ''chu-tzu pai-chia''; lliteralment, ‘tots els filòsofs cent escoles’) varen ser una série de filòsofs i escoles que varen sorgir entre l'any [[770 a. C.|770]] al [[221 a. C.|221]] a.C., una época de gran expansió cultural i intelectual en [[China]]. |
| + | |||
| + | A pesar de que este periodo - conegut en la seua época més primerenca com a periodo de [[Primaveres i Autumnes]] i com a periodo dels [[Regnes Combatents]] en la seua última part - va estar replet de caos i batalles, també és reconegut com l'Edat d'Or de la [[filosofia chinenca]] per l'ampli ranc de pensaments i idees que es varen desenrollar i varen discutir lliurement. Estos pensament i idees han tingut una enorme influència en l'estil de vida i la consciència social dels pobles de l'este asiàtic fins als nostres dies. L'activitat intelectual d'esta época es va caracterisar per erudits itinerants, a sovint amprats per varis mandataris de distints estats com a consellers en métodos de govern, guerra i diplomàcia. Este periodo va finalisar en l'ascens de la Dinastia Qin i la subsegüent porga d'idees contràries. | ||
[[Categoria:Antiga China]] | [[Categoria:Antiga China]] | ||
Revisió de 12:28 3 feb 2022
Les Cent escoles de pensament (en chinenc tradicional, 諸子百家; en chinenc simplificat, 诸子百家; pinyin, zhūzǐ bǎijiā; Wade-Giles, chu-tzu pai-chia; lliteralment, ‘tots els filòsofs cent escoles’) varen ser una série de filòsofs i escoles que varen sorgir entre l'any 770 al 221 a.C., una época de gran expansió cultural i intelectual en China.
A pesar de que este periodo - conegut en la seua época més primerenca com a periodo de Primaveres i Autumnes i com a periodo dels Regnes Combatents en la seua última part - va estar replet de caos i batalles, també és reconegut com l'Edat d'Or de la filosofia chinenca per l'ampli ranc de pensaments i idees que es varen desenrollar i varen discutir lliurement. Estos pensament i idees han tingut una enorme influència en l'estil de vida i la consciència social dels pobles de l'este asiàtic fins als nostres dies. L'activitat intelectual d'esta época es va caracterisar per erudits itinerants, a sovint amprats per varis mandataris de distints estats com a consellers en métodos de govern, guerra i diplomàcia. Este periodo va finalisar en l'ascens de la Dinastia Qin i la subsegüent porga d'idees contràries.