Diferència entre les revisions de "Al-Ghazali"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Al-Ghazali.png|197px | + | [[Archiu:Al-Ghazali.png|thumb|197px|Representació de Al-Ghazali]] |
'''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. [[5 de juliol]] de [[1057]] - Tus, Iran, [[19 de decembre]] de [[1111]]), va ser un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. | '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. [[5 de juliol]] de [[1057]] - Tus, Iran, [[19 de decembre]] de [[1111]]), va ser un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. | ||
Revisió de 18:54 30 gin 2022
Al-Ghazali, també conegut per la versió latinisada del seu nom, Algasel, i entre musulmans com l'iman al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va ser un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la filosofia islàmica, que representa el misticisme més profunt.
Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques.
Va escriure El resorgiment de les ciències religioses (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important.