Diferència entre les revisions de "Joan Segura de Lago"
(Text reemplaça - ' de o' a ' d'o') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Jaegula.jpg|thumb|300px|right|Joan Segura de Lago]] | [[Archiu:Jaegula.jpg|thumb|300px|right|Joan Segura de Lago]] | ||
| − | |||
'''Joan Segura de Lago''', [[Algemesí]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1972]] fon un arquitecte [[Comunitat valenciana|valencià]] i president de l'entitat [[Lo Rat Penat]]. Naixqué en Algemesí, en l’any [[1911]]. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a [[Madrit]] a on va obtindre el títul en l’any [[1940]]. Despuix, va deixar la seua imprenta en moltes obres d'Algemesí, aixina com també en la [[Catedral de Valéncia]] en l’any [[1967]], el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] l’any [[1943]] i l’Escola del Patriarca en [[1968]], entre atres. | '''Joan Segura de Lago''', [[Algemesí]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1972]] fon un arquitecte [[Comunitat valenciana|valencià]] i president de l'entitat [[Lo Rat Penat]]. Naixqué en Algemesí, en l’any [[1911]]. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a [[Madrit]] a on va obtindre el títul en l’any [[1940]]. Despuix, va deixar la seua imprenta en moltes obres d'Algemesí, aixina com també en la [[Catedral de Valéncia]] en l’any [[1967]], el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] l’any [[1943]] i l’Escola del Patriarca en [[1968]], entre atres. | ||
| Llínea 9: | Llínea 8: | ||
Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, d'onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents. | Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, d'onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents. | ||
| − | Davant, un atre edifici, menys substancialment archival, com per a fer-se accessible, prou mes chicotet. La | + | Davant, un atre edifici, menys substancialment archival, com per a fer-se accessible, prou mes chicotet. La proporció arquitectònica d'abdós edificis es plenament expressiva, al fondo l'immensa maça de material d’estudi, davant el puesto de govern i servicis tècnics del centre i de recepció de l’investigador.”'' |
== Lo Rat Penat == | == Lo Rat Penat == | ||
| − | |||
També accedí a [[Lo Rat Penat]] i fon president entre els anys [[1961]] i [[1972]] ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, despuix de la seua mort, [[Emili Beüt]], antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan Segura conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors. | També accedí a [[Lo Rat Penat]] i fon president entre els anys [[1961]] i [[1972]] ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, despuix de la seua mort, [[Emili Beüt]], antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan Segura conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors. | ||
== Atres treballs == | == Atres treballs == | ||
| − | |||
Fon durant els anys [[1949]] i [[1955]] cronista oficial i publicà diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí. | Fon durant els anys [[1949]] i [[1955]] cronista oficial i publicà diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí. | ||
Revisió de 16:29 1 dec 2021
Joan Segura de Lago, Algemesí 1911 - Valéncia 1972 fon un arquitecte valencià i president de l'entitat Lo Rat Penat. Naixqué en Algemesí, en l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit a on va obtindre el títul en l’any 1940. Despuix, va deixar la seua imprenta en moltes obres d'Algemesí, aixina com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria d'El Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.
Les obres publiques més destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.
Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. “Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, d'onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.
Davant, un atre edifici, menys substancialment archival, com per a fer-se accessible, prou mes chicotet. La proporció arquitectònica d'abdós edificis es plenament expressiva, al fondo l'immensa maça de material d’estudi, davant el puesto de govern i servicis tècnics del centre i de recepció de l’investigador.”
Lo Rat Penat
També accedí a Lo Rat Penat i fon president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, despuix de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan Segura conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.
Atres treballs
Fon durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i publicà diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.