Llínea 68: |
Llínea 68: |
| La separació entre les dos zones ve donada per la que es diu '''[[Llínea de Benrath]] '''. Esta llínea separa els zones que varen patir la segon mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínea, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínea han donat lloc al [[idioma anglés|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà. | | La separació entre les dos zones ve donada per la que es diu '''[[Llínea de Benrath]] '''. Esta llínea separa els zones que varen patir la segon mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínea, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínea han donat lloc al [[idioma anglés|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà. |
| | | |
− | Atra segona llínea destacable seria la marcada per el riu [[Meno]], al sur de la qual la segona mutació es dona totalment (alemà alt u ''Oberdetusch''), i al nort soles parcialment (alemà mig o ''Mitteldetusch'', dels quals es deriva el alemà estàndart). Un eixemple de les variacions fonètiques se veu a continuació. | + | Atra segona llínea destacable seria la marcada pel riu [[Meno]], al sur de la qual la segona mutació es dona totalment (alemà alt u ''Oberdetusch''), i al nort soles parcialment (alemà mig o ''Mitteldetusch'', dels quals es deriva el alemà estàndart). Un eixemple de les variacions fonètiques se veu a continuació. |
| | | |
| {| class="wikitable" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center" | | {| class="wikitable" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center" |
Llínea 111: |
Llínea 111: |
| El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: | | El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: |
| | | |
− | * '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''. | + | * '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén pel territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat pel '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''. |
| * '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. | | * '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. |
| * '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. | | * '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. |
Llínea 117: |
Llínea 117: |
| * El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. | | * El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. |
| * El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). | | * El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). |
− | * El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII. | + | * El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida pel alemà modern en els sigles XVII i XVIII. |
| | | |
| Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: | | Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: |
Llínea 185: |
Llínea 185: |
| En l'alemà lo gènero d'una paraula és precedible, quan esta se referix a persones. Example: Der Vater (lo pare), és masculí, i Die Mutter (la mare), és femení. Pero no quan se referix a obgectes, animals o parts del cos. Example: Der Bleistift (lo llàpiç), és masculí, Die Schere (la tissora), és femení i Das Notizbuch (la llibreta), és neutre. | | En l'alemà lo gènero d'una paraula és precedible, quan esta se referix a persones. Example: Der Vater (lo pare), és masculí, i Die Mutter (la mare), és femení. Pero no quan se referix a obgectes, animals o parts del cos. Example: Der Bleistift (lo llàpiç), és masculí, Die Schere (la tissora), és femení i Das Notizbuch (la llibreta), és neutre. |
| | | |
− | Atra notable (pero no exclusiva) característica del alemà es la habilitat per a construir paraules composades de complexitat teòricament illmità. Per alló, a molts invents se'ls dona noms composts d'este tipo, en lloc d'inventar paraules noves. Per eixemple, "frigorífic" és Kühlschrank (lliteralment, "armari de enfredar"); televisor és Fersenher (lliteralment, "visor a distància"); telescòpi es Fernröhr (lliteralment, "canó alluntat"). Los obgectes antics també seguixen lo mateix patró, com Handschuhe (guants, lliteralment "sabates de mà"). E inclús este patró s'aplica a la terminologia mèdica i científica, per eixemple Harnröhr (uretra, lliteralment "canó d'orina"), Harnstoff (urea, lliteralment "matèria d'orina") o Wasserstoff (hidrògen, lliteralment "matèria d'auia"), Sauerstoff (oxígen, lliteralment "matèria àcida"). Açò fa a molts pensar que el alemà és un idioma especialment adequat per a la filosofia, per quant se pot acunyar fàcilment noves paraules que poden ser enteses sense problema per el llector (alemà). | + | Atra notable (pero no exclusiva) característica del alemà es la habilitat per a construir paraules composades de complexitat teòricament illmità. Per alló, a molts invents se'ls dona noms composts d'este tipo, en lloc d'inventar paraules noves. Per eixemple, "frigorífic" és Kühlschrank (lliteralment, "armari de enfredar"); televisor és Fersenher (lliteralment, "visor a distància"); telescòpi es Fernröhr (lliteralment, "canó alluntat"). Los obgectes antics també seguixen lo mateix patró, com Handschuhe (guants, lliteralment "sabates de mà"). E inclús este patró s'aplica a la terminologia mèdica i científica, per eixemple Harnröhr (uretra, lliteralment "canó d'orina"), Harnstoff (urea, lliteralment "matèria d'orina") o Wasserstoff (hidrògen, lliteralment "matèria d'auia"), Sauerstoff (oxígen, lliteralment "matèria àcida"). Açò fa a molts pensar que el alemà és un idioma especialment adequat per a la filosofia, per quant se pot acunyar fàcilment noves paraules que poden ser enteses sense problema pel llector (alemà). |
| | | |
| === Flexió Verbal === | | === Flexió Verbal === |