78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + − + Llínea 14:
Llínea 14: − + Llínea 111:
Llínea 111: − + Llínea 117:
Llínea 117: − +
Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria'
|pronunciació=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats=[[Alemanya]], [[Austria]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]]
|estats=[[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]]
|regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]].
|regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]].
|parlants= 185 millons
|parlants= 185 millons
|parlantsnatius= 105 millons
|parlantsnatius= 105 millons
Occidental<br />
Occidental<br />
'''Alemà'''
'''Alemà'''
|nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]].
|nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]].
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|regulat= No està regulat
El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents:
El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents:
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Austria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''.
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''.
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania).
* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania).
* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Austria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII.
* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII.
Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics:
Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: