Llínea 4: |
Llínea 4: |
| |pronunciació= | | |pronunciació= |
| |atresdenominacions= | | |atresdenominacions= |
− | |estats=[[Alemanya]], [[Austria]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]] | + | |estats=[[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]] |
− | |regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]]. | + | |regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]]. |
| |parlants= 185 millons | | |parlants= 185 millons |
| |parlantsnatius= 105 millons | | |parlantsnatius= 105 millons |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| Occidental<br /> | | Occidental<br /> |
| '''Alemà''' | | '''Alemà''' |
− | |nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Austria]]. | + | |nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]]. |
| |fontcolor= | | |fontcolor= |
| |regulat= No està regulat | | |regulat= No està regulat |
Llínea 111: |
Llínea 111: |
| El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: | | El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: |
| | | |
− | * '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Austria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''. | + | * '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''. |
| * '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. | | * '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. |
| * '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. | | * '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. |
Llínea 117: |
Llínea 117: |
| * El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. | | * El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. |
| * El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). | | * El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). |
− | * El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Austria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII. | + | * El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII. |
| | | |
| Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: | | Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: |