Diferència entre les revisions de "Enlil"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:EnlilandNinlil.jpg|thumb|250px|Representació de Enlil i Ninlil]]
+
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]]
  
'''Enlil''' ([[Dingir|𒀭]]𒂗𒆤) fon un [[déu]] de la mitologia sumèria. Se supon que el seu nom vol dir "rei del vent".
+
'''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrab]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deesses [[Belili]] i [[Bilulu]].
  
Per molts, és considerat el déu suprem, ya que en el seu nom s'escollien els reis. En les divinitats del Cel i de la Terra ([[An]] i [[Ki (divinitat)|Ki]]) forma la tríada còsmica. Al menys des de l'any 2500 a. C, el seu temple en Nippur fon el centre espiritual de Sumèria;
+
Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[planeta Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.
  
Enlil va agarrar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seua benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitut.  
+
Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte).<ref>{{ref-web |cognom=Littleton |nom=C. Scott (ed.) |url=https://books.google.cat/books?id=n2FpRCam224C&pg=PA450&lpg=PA450&dq=Dumuzi+i+Enkimdu&source=bl&ots=GCwF3ZsK7Z&sig=B7gn9svv5TY0h1LI67GB_wL3wQc&hl=ca&ei=oO4NTdAUgrHyA4m0pYYH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwATgK#v=onepage&q=Dumuzi%20i%20Enkimdu&f=false |consulta=19 de setembre de 2021 |títol=Dumuzi |obra=Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 |editor=Marshall Cavendish |data=2005 |lloc=Nova York}}</ref>
  
Estava casat en la dea [[Ninlil]] i era considerat germà de [[Ki]] (encara que a voltes, apareix com a espòs d'esta). Fon desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil.
+
== Referències ==
 +
{{Referències}}
  
== Referències ==
+
== Bibliografia ==
* John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org]
 
* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com]
 
 
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
 
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
 
[[Categoria:Mitologia sumèria]]

Revisió de 20:43 12 nov 2021

Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna

Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrab تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deesses Belili i Bilulu.

Es va casar en Inanna, la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el planeta Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.

Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).[1]

Referències

  1. Error en el títul o la url.{{{autor}}}«». Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 . Nova York: Marshall Cavendish, 2005. [Consulta: 19 de setembre de 2021].

Bibliografia

  • Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus