Diferència entre les revisions de "Menkaure"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Pharaoh Menhaure triad statue, Caire-Musée.jpg|thumb|250px|Estàtua de Menkaure]]
+
[[File:Mastaba-faraoun-3.jpg|thumb|250px|Mastaba de Shepseskaf]]
  
−
'''Menkaure''', més conegut per '''Micerí''' del [[grec]] Micerinos, fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]] que va governar des de l'any 2430 aC. a l'any 2410 a. C.
+
'''Shepseskaf''', fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]] que va governar entre quatre i set anys cap a l'any 2410 a. C.
  
−
El seu nom d'Horus fon Ka o Kakhet o Hornub, el seu nom Nebti fon Ka o Kanebti o Menkara o Menkaure; el seu nom d'Horus d'or fon Neterbiknebu o Neternebuneter; i el seu nom de Sa Ra fon Menkara o Menkaure.  
+
El seu nom d'Horus fon Shepseska o Shepseskhet; el seu nom Nebti fon Shepseskaf o Shepsesnebti; i el seu nom de Sa Ra fon Shepseskaf.  
  
−
[[Manethó]] el nomena com a Mykerinos. Atres transcripcions del seu nom són: Her, Ka, Kakhe, Kaket, Kakhet, Khakhet, Ke, Kekhet, Kekures, Menkheres, Menkare, Menkaura, Menkhara, Menkhare, Menkhaura, Menkure, Minqaus, Micerinus, Mikeri i Mikerinos.
+
[[Manethó]] el nomena com a Severkeris o Seberkeres. Atres transcripcions del seu nom són: Shepes, Shepseket, Shepses, Shepseskhe i Shepseskafra.
  
−
Va succeir al faraó [[Bakka]], que podria haver segut el seu cosí o el seu tio. El seu periodo de regnat fon d'uns 18 anys segons el [[papir de Torí]], lo que pareix correspondre a les troballes arqueològiques. La pedra de Palerm diu que va fer onze cens dels ramats, lo que voldria dir que el seu regnat fon a lo manco de 20 anys, probablement uns 22. L'estimació de 63 anys donada per Manethó és exagerada.
+
Fon el fill i successor de [[Menkaure]]. El nom de la seua mare no es coneix. El rei va tindre varies dones (la reina principal fon Bunefer, per a atres considerada filla), i una filla, Khamaat. Diedefptah també es creu que fon fill seu o mig germà. El seu germà major Khuenre va morir abans que el pare i aixina va poder arribar al tro.
  
−
El seu pare fon [[Khefren]] i la seua mare la reina [[Khamerernebti I]]. Es va casar en [[Khamerernebti II]], que seria la seua germanastra. Fill comú fon Khunre o Khuenre, que va morir jove. Va tindre al menys atres dos dones, en una de les quals va nàixer el successor [[Shepseskaf]], i en l'atra a una filla nomenada Khentkawes, suposta mare d'[[Userkaf]], fundador de la dinastia V.  
+
Alguns indicis semblen sugerir que, a l'inici del seu regnat, varen sorgir discrepàncies entre els sacerdots, en les quals va participar la noblea i més tart, algunes províncies o feus es varen sublevar, pero sembla que el faraó va conseguir controlar el moviment. El faraó va completar el monument funerari del seu pare i construir el seu propi.
  
−
S'el nomena com a faraó en el papir de Torí, però no el fa successor directe del pare. Una inscripció de l'Imperi mig en Wadi Hammamat inclou els noms dels faraons: [[Khufu]], [[Djedefre]], [[Khafre]], [[Hordedef]] i [[Baufre]], i deia que Hordedef i Baufre varen regnar despuix de Khafre. L'enigma encara no està ben resolt pel lo que fa a Hordedef, mentre que Baufre, efectivament, seria un faraó posterior a Khafre i anterior a Menkaure.
+
Es conserva un bust d'alabastre que es pensa que el pot representar, pero molts opinen que es tracta de Menkaure.
  
−
Dels texts de l'época, se sap que els alts oficials disposaven de molts privilegis (més que mai). En les tombes dels oficials, s'han trobat moltes estàtues en inscripcions i també algunes gravades en la pedra. En la tomba de l'oficial Debhen, una inscripció nomena l'amabilitat de Menkaure, i que li va demanar permís per construir la seua tomba prop de la del rei, i este li va concedir el permís e inclús, li va donar algunes pedres de la pedrera reial de Tura; també descriu com el rei es va parar pel camí i va inspeccionar les atres piràmides.
+
El nom del faraó és nomenat en un decret referent a la piràmide de Menkaure, en la biografia del funcionari Nikaanhh trobada en la seua tomba en Tehne, en la biografia de l'oficial Ptahshepses gravada en la porta falsa del ataüt (hui, en el [[Museu Britànic]] de [[Londres]]), i en les tombes de Sekhemkare i de Nisutpunetjer en [[Giza]].
  
−
També se sap que Menkaure va obrir el palau reial als fills dels alts oficials, que varen ser criats junt en els propis fills o familiars més directes del rei. El palau reial sembla que estava situat prop de la piràmide.
+
El seu monument funerari fon la nomenada mastabat al-Faraún, és dir, la ''mastaba del faraó'', nomenada també la piràmide purificada. El monument fon fet com un sarcòfac en forma de mastaba i està a uns 20 km al sur de Giza. El disseny no es va repetir mai. El conjunt fon tancat en parets de pedra rectangulars (igual que era rectangular el monument). Els blocs de pedra utilisats eren més grans que els de les piràmides. El nom que se li dona al monument és la piràmide de Saqqara sur. No hi havia una piràmide menor per a la reina.
  
−
Va explotar les pedreres d'Assuan i va dirigir alguna expedició al Sinaí.
+
Al morir, és possible que el suposat fill o germanastre Diedefptah o Dedefptah fora nomenat faraó breument i fora el [[Thamphitis]] de Manethó, pero en tot cas va morir pronte i la filla de Menkaure, Khentkawes, germanastra de Shepseskaf, es va casar (o més probablement, ya estava casada) en un noble nomenat [[Userkaf]], rebesnet de [[Khufu]], que es va poder proclamar faraó i va iniciar la [[dinastia V]].
−
 
 
−
El nom de Menkaure fon trobat també en escarabats de la [[dinastia XXVI]].
 
−
 
 
−
Un total de sis estàtues de Menkaure foren trobades per l'arqueòlec americà Reisner en l'any [[1910]], entre estes una estàtua del faraó en una reina que se suposa que podria ser Khamerernebti II perque és l'única reina que es coneix, pero sembla que hi va haver atres dones i podria ser una d'elles. Atres peces del faraó són un bust d'alabastre i parts de quatre estàtues més que es varen trobar en l'any [[1908]] en la vall del Temple.
 
−
 
 
−
[[Heròdot]] diu que era fill de Khufu i que un oracle de Buto va predir a Menkaure que moriria sobtadament al cap de 6 anys de regnat i, per això, el faraó va començar a beure molt i a fruir al màxim de la vida, pero despuix va viure i regnar 12 anys; també nomena que la seua filla es va suïcidar en vida del pare i que fon enterrada en un ataüt de [[fusta]] que encara es conservava en el seu temps. En general, segons Heròdot, fon un faraó més vollgut que el seu pare i el seu abuelo.
 
−
 
 
−
Va construir com a monument funerari la piràmide que porta el seu nom, piràmide de Micerí, pero la va batejar com a "Menkaure és diví". La piràmide és menys gran que la del seu pare i abuelo, i està encaixonada entre 16 capes de granit. Volia també cobrir-la de granit, pero va morir abans de fer-ho. El complex fon acabat pel seu fill [[Shepseskaf]].
 
−
 
 
−
En el conjunt, hi havia temples, capelles, cases per sacerdots, un palau i atres edificis. Uns anys més tart, es va establir el cult a Menkaure i s'hi varen fer afegits als temples durant les [[Dinastia V|dinasties V]] i [[Dinastia VI|VI]].
 
−
 
 
−
Fon deïficat despuix de la seua mort. El seu successor fon el seu fill Shepseskaf.
 
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]

Revisió de 19:14 12 nov 2021

Mastaba de Shepseskaf

Shepseskaf, fon un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar entre quatre i set anys cap a l'any 2410 a. C.

El seu nom d'Horus fon Shepseska o Shepseskhet; el seu nom Nebti fon Shepseskaf o Shepsesnebti; i el seu nom de Sa Ra fon Shepseskaf.

Manethó el nomena com a Severkeris o Seberkeres. Atres transcripcions del seu nom són: Shepes, Shepseket, Shepses, Shepseskhe i Shepseskafra.

Fon el fill i successor de Menkaure. El nom de la seua mare no es coneix. El rei va tindre varies dones (la reina principal fon Bunefer, per a atres considerada filla), i una filla, Khamaat. Diedefptah també es creu que fon fill seu o mig germà. El seu germà major Khuenre va morir abans que el pare i aixina va poder arribar al tro.

Alguns indicis semblen sugerir que, a l'inici del seu regnat, varen sorgir discrepàncies entre els sacerdots, en les quals va participar la noblea i més tart, algunes províncies o feus es varen sublevar, pero sembla que el faraó va conseguir controlar el moviment. El faraó va completar el monument funerari del seu pare i construir el seu propi.

Es conserva un bust d'alabastre que es pensa que el pot representar, pero molts opinen que es tracta de Menkaure.

El nom del faraó és nomenat en un decret referent a la piràmide de Menkaure, en la biografia del funcionari Nikaanhh trobada en la seua tomba en Tehne, en la biografia de l'oficial Ptahshepses gravada en la porta falsa del ataüt (hui, en el Museu Britànic de Londres), i en les tombes de Sekhemkare i de Nisutpunetjer en Giza.

El seu monument funerari fon la nomenada mastabat al-Faraún, és dir, la mastaba del faraó, nomenada també la piràmide purificada. El monument fon fet com un sarcòfac en forma de mastaba i està a uns 20 km al sur de Giza. El disseny no es va repetir mai. El conjunt fon tancat en parets de pedra rectangulars (igual que era rectangular el monument). Els blocs de pedra utilisats eren més grans que els de les piràmides. El nom que se li dona al monument és la piràmide de Saqqara sur. No hi havia una piràmide menor per a la reina.

Al morir, és possible que el suposat fill o germanastre Diedefptah o Dedefptah fora nomenat faraó breument i fora el Thamphitis de Manethó, pero en tot cas va morir pronte i la filla de Menkaure, Khentkawes, germanastra de Shepseskaf, es va casar (o més probablement, ya estava casada) en un noble nomenat Userkaf, rebesnet de Khufu, que es va poder proclamar faraó i va iniciar la dinastia V.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Menkaure&oldid=189221»