Papir de Torí

Papir de Torí

El papir de Torí o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de faraons que es conserva en el Museu Egipci de Torí (Itàlia) i que fon propietat del rei de Sardenya. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.

Té 1,70 m de llarc i 0,40 m d'ample i dona, ademés del nom dels faraons, el periodo exacte de molts regnats. Hi ha nombrats més de 300 reis, des dels déus i semidéus fins a la dinastia XVII, i fon escrit en temps de Ramsés II cap a l'any 1200 aC, pero no se'n saben les fonts ni la finalitat. Els reis estan agrupats pel lloc a on tenien la capital i aixina es formen 16 grups, diferents de la tradicional divisió de Manethó.

Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any 1820, i el va dur a Europa. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'antic Egipte, en l'any 1824, i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.