Narmer

Gravat d'Anedjib

Narmer va ser un faraó de l'Antic Egipte, llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un hipopótam).

El seu pare podria ser el rei Ka o el rei Escorpí II. Es creu que fon el pare d'Aha. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de Menes. En el papir de Torí seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.

La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'Osiris. Heròdot el fa el fundador de Memfis, pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.

Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en Palestina, Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en Núbia, en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.

La seua dona fou Neithhotep, probable mare d'Aha, i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.