Canvis

[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG‎|thumb|right|Riu Sar en [[Galícia]], [[España]].]]  

[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG‎|thumb|right|Riu Sar en [[Galícia]], [[España]].]]  

Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix ab continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un riu és la seua [[desembocadura]]. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües se perden per infiltració i evaporació: és el cas dels rius alòctons (dits així perque les seues aigües procedixen d'atres llocs ab clima més humit), com el cas del [[Okavango]] en el fals delta on desemboca o en numerosos [[uadi]]s (''wadi'' en anglés) del [[Sáhara]] i d'atres [[desert]]s. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riuet o [[riera]].

Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix en continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un riu és la seua [[desembocadura]]. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües se perden per infiltració i evaporació: és el cas dels rius alòctons (dits així perque les seues aigües procedixen d'atres llocs en clima més humit), com el cas del [[Okavango]] en el fals delta on desemboca o en numerosos [[uadi]]s (''wadi'' en anglés) del [[Sáhara]] i d'atres [[desert]]s. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riuet o [[riera]].

== Topografia ==

== Topografia ==

[[Image: Puente-angostura.jpg‎|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de giner de 1967]]  

[[Image: Puente-angostura.jpg‎|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de giner de 1967]]  

Un riu està compost per varies parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort ab la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: en l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència del [[Amazones]], en primer terme, ab el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i ab menys sediments d'est últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, ab aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: el riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.

Un riu està compost per varies parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort en la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: en l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència de l'[[Amazones]], en primer terme, en el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i en menys sediments d'este últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, en aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: el riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.

=== Curs superior ===

=== Curs superior ===

[[Image: Serranía_del_Interior.JPG‎|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca del Orinoco]], se desprén de la part meridional de la [[Serrania del Interior]]]].

[[Image: Serranía_del_Interior.JPG‎|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca del Orinoco]], se desprén de la part meridional de la [[Serrania del Interior]].]]

Generalment esta part dels rius coincidix ab les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico (Veneçuela) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent. Algunes vegades, quant esta part d'un riu se troba en regions de montanya de clima sec poden denominar-se [[barranc]]s, [[ramble]]s o [[torrent]]s.

Generalment esta part dels rius coincidix en les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico (Veneçuela) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent. Algunes vegades, quant esta part d'un riu se troba en regions de montanya de clima sec poden denominar-se [[barranc]]s, [[ramble]]s o [[torrent]]s.

=== Curs mig ===

=== Curs mig ===

Generalment, en el curs mig d'un riu solen alternar-se las àrees o zones on el riu erosiona i on deposita part dels seus sediments, lo qual se deu, principalment, a les fluctuacions de la pendent i a l'influencia que reben ab respecte al cabal i sediments dels seues [[afluent]]s. A lo llarc del curs mig, la secció transversal del riu habitualment s'anirà suavisant, penent forma de [[safa]] seccionada en lloc de la forma de V que preval en el curs superior.

Generalment, en el curs mig d'un riu solen alternar-se las àrees o zones on el riu erosiona i on deposita part dels seus sediments, lo qual se deu, principalment, a les fluctuacions de la pendent i a l'influencia que reben en respecte al cabal i sediments dels seues [[afluent]]s. A lo llarc del curs mig, la secció transversal del riu habitualment s'anirà suavisant, penent forma de [[safa]] seccionada en lloc de la forma de V que preval en el curs superior.

A lo llarc del curs mig, el riu seguix tenint la suficient energia com per a mantindre un curs aproximadament recte, excepte que hi haja obstàculs excepcionalment resistents.

A lo llarc del curs mig, el riu seguix tenint la suficient energia com per a mantindre un curs aproximadament recte, excepte que hi haja obstàculs excepcionalment resistents.

== El nom dels rius ==

== El nom dels rius ==

En molts casos s'han presentat i se seguixen presentant, discussions a causa del nom i recorregut dels rius, sobre tot en conques hidrogràfiques de relleu heterogéneu i de gran extensió, en les que no ha existit un criteri comú sobre les dimensions del riu principal i dels seus afluents. En atres casos, existixen varies denominacions per a un mateix riu, a lo llarc del seu recorregut. Eixemples de rius dels quals els seus noms s'han discutit ab relació a on podem fixar el seu naiximent o ab afluents més importants que el riu principal podem senyalar:

En molts casos s'han presentat i se seguixen presentant, discussions a causa del nom i recorregut dels rius, sobre tot en conques hidrogràfiques de relleu heterogéneu i de gran extensió, en les que no ha existit un criteri comú sobre les dimensions del riu principal i dels seus afluents. En atres casos, existixen varies denominacions per a un mateix riu, a lo llarc del seu recorregut. Eixemples de rius dels quals els seus noms s'han discutit en relació a on podem fixar el seu naiximent o en afluents més importants que el riu principal podem senyalar:

*El [[Nil]], format per la confluència del [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]].

*El [[Nil]], format per la confluència del [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]].

*L'[[Amazones]], ab tres afluents importants en la seua part alta (''Marañón'', ''Ucayali'' i ''Huallaga'') encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]].

*L'[[Amazones]], en tres afluents importants en la seua part alta (''Marañón'', ''Ucayali'' i ''Huallaga'') encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]].

*El [[Orinoco]] ab un afluent més llarc que el propi Orinoco en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]].

*L'[[Orinoco]] enn afluent més llarc que el propi Orinoco en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]].

*El [[Miño]], ab un afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]].

*El [[Miño]], enu afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]].

*El [[riu Mississípi]] - [[riu Missuri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència.

*El [[riu Mississípi]] - [[riu Missuri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència.

*El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu ab este nom en la seua confluència ab el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut es major.

*El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu ab este nom en la seua confluència ab el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut es major.