Diferència entre les revisions de "Y"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Ortografia) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''yayo'' | + | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''yayo'' |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Revisió de 19:38 19 set 2021
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll).
Fonètica
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo
Ortografia
S'escriu i grega
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
- Entre vocals: epopeya, apoyar.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.