Diferència entre les revisions de "IA 63 Pampa"
m (Text reemplaça - ' provincia ' a ' província ') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:IA-63 Pampa Ejercicio Integrador 2018.jpg|right|thumb|350px|<center>''IA 63 Pampa''</center>]] |
El '''FMA I 63 Pampa''' és un [[avió]] d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produït en la [[Republica Argentina]] per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la província de Córdoba, en l'assistencia de [[Dornier]] d'[[Alemanya]]. | El '''FMA I 63 Pampa''' és un [[avió]] d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produït en la [[Republica Argentina]] per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la província de Córdoba, en l'assistencia de [[Dornier]] d'[[Alemanya]]. | ||
| − | Si be l'IA63 "Pampa" fon construït en la FMA (Fàbrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren | + | Si be l'IA63 "Pampa" fon construït en la FMA (Fàbrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren vàries empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana [[Dornier]] dissenyà les ales de perfil supercrític (se buscà una relació ideal entre resistencia i sustentació). |
Molt influenciat pel disseny [[Dassault-Breguet]]/[[Dornier]] [[Alpha Jet]], la principal diferencia del Pampa és ser més chicotet, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que és bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el [[6 d'octubre]] de [[1984]]. La seua producció decaigué i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produït solament per a la [[Força Aerea Argentina]]. | Molt influenciat pel disseny [[Dassault-Breguet]]/[[Dornier]] [[Alpha Jet]], la principal diferencia del Pampa és ser més chicotet, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que és bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el [[6 d'octubre]] de [[1984]]. La seua producció decaigué i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produït solament per a la [[Força Aerea Argentina]]. | ||
| − | Concesionà la fàbrica militar d'avions en l'any [[1995]] a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa està rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 | + | Concesionà la fàbrica militar d'avions en l'any [[1995]] a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa està rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 série II. |
Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la [[Lockheed Martin]]. Per ara l'únic client s la [[Força Aerea Argentina]]. | Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la [[Lockheed Martin]]. Per ara l'únic client s la [[Força Aerea Argentina]]. | ||
Última revisió del 17:24 11 jul 2021
El FMA I 63 Pampa és un avió d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produït en la Republica Argentina per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la província de Córdoba, en l'assistencia de Dornier d'Alemanya.
Si be l'IA63 "Pampa" fon construït en la FMA (Fàbrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren vàries empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana Dornier dissenyà les ales de perfil supercrític (se buscà una relació ideal entre resistencia i sustentació).
Molt influenciat pel disseny Dassault-Breguet/Dornier Alpha Jet, la principal diferencia del Pampa és ser més chicotet, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que és bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el 6 d'octubre de 1984. La seua producció decaigué i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produït solament per a la Força Aerea Argentina.
Concesionà la fàbrica militar d'avions en l'any 1995 a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa està rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 série II.
Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la Lockheed Martin. Per ara l'únic client s la Força Aerea Argentina.