Diferència entre les revisions de "Rafael Correa"
m (Text reemplaça - 'línia' a 'llínea') |
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix') |
||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Les seues propostes i posicionaments econòmics per al nou govern del país, reflectides en la composició del seu equip eixecutiu, estan a mig camí de la «llínea dura» d'[[Hugo Chávez]] i [[Evo Morales]] i les tendències més clàssicament socialdemòcrates de [[Néstor Kirchner]] o [[Luiz Inácio Lula da Silva]]. Proposta la renegociació del [[deute extern]] del país, el paro de les negociacions per incorporar-se al [[Tractat de Lliure Comerç]] en els Estats Units, en una posterior renegociació, i una major despesa en aspectes socials. És partidari de limitar el pagament del deute extern i, fins i tot, de renegociar-la de forma semblant a com s'ha fet a l'[[Argentina]] en el govern de [[Néstor Kirchner|Kirchner]]. També és partidari d'una assamblea constituent per reformar la constitució actual i modificar el marc institucional de l'estat. | Les seues propostes i posicionaments econòmics per al nou govern del país, reflectides en la composició del seu equip eixecutiu, estan a mig camí de la «llínea dura» d'[[Hugo Chávez]] i [[Evo Morales]] i les tendències més clàssicament socialdemòcrates de [[Néstor Kirchner]] o [[Luiz Inácio Lula da Silva]]. Proposta la renegociació del [[deute extern]] del país, el paro de les negociacions per incorporar-se al [[Tractat de Lliure Comerç]] en els Estats Units, en una posterior renegociació, i una major despesa en aspectes socials. És partidari de limitar el pagament del deute extern i, fins i tot, de renegociar-la de forma semblant a com s'ha fet a l'[[Argentina]] en el govern de [[Néstor Kirchner|Kirchner]]. També és partidari d'una assamblea constituent per reformar la constitució actual i modificar el marc institucional de l'estat. | ||
− | + | Despuix d'uns primers mesos de govern força inestables, a causa dels enfrontaments en els partits polítics tradicionals, que veuen en les polítiques de Correa un atac als seus privilegis tradicionals, el [[15 d'abril]] de [[2007]] rebé un ampli soport (78% de vots a favor) en el [[referèndum]] per a la creació de la nova Assemblea Constituent. La reforma constitucional, és un dels proyectes més importants de Correa per a la llegislatura i, finalment, s'hi han sumat la majoria de partits polítics. L'Assamblea Constituent tindrà com a objectiu redactar una nova constitució, reformar els òrguens de govern de l'estat, despolitisar el poder judicial i elaborar un nou model territorial. Fon reelegit en [[2009]].<ref name="TRN2009Win">''[http://therealnews.com/id/3622/April27,2009/%22Avenger+against+oligarchy%22+wins+in+Ecuador "Avenger against oligarchy" wins in Ecuador]'' The Real News, 27 d'abril de 2009.</ref> | |
==Referències== | ==Referències== |
Revisió de 11:12 3 jul 2021
Rafael Correa (Guayaquil, 6 d'abril de 1963) és un economista i polític equatorià.
Doctor en economia per l'Universitat d'Illinois en l'any 2001, fon durant quatre mesos (d'abril a agost de 2005) ministre d'economia del govern del president Alfredo Palacio. Durant la seua gestió va propondre una postura d'esquerres, oposta als organismes com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i a favor d'una major participació de l'Estat en els recursos petrolers. També va eliminar un fondo d'estabilisació dels ingressos petrolers, el qual Correa acusava de ser un mecanisme que favoria els interessos dels posseïdors d'accions de deute públic, i el va substituir per un «conte de reactivació productiva i social» per favorir la inversió social i productiva.
En les eleccions presidencials de 2006 conseguí la victòria en la coalició Alianza País - Partido Socialista Ecuatoriano, d'ideologia esquerra nacionalista, per davant del candidat populista conservador Álvaro Noboa;[1] la presa de possessió de la presidència tingué lloc el 15 de giner de 2007, juntament en el vicepresident Lenin Moreno.
Les seues propostes i posicionaments econòmics per al nou govern del país, reflectides en la composició del seu equip eixecutiu, estan a mig camí de la «llínea dura» d'Hugo Chávez i Evo Morales i les tendències més clàssicament socialdemòcrates de Néstor Kirchner o Luiz Inácio Lula da Silva. Proposta la renegociació del deute extern del país, el paro de les negociacions per incorporar-se al Tractat de Lliure Comerç en els Estats Units, en una posterior renegociació, i una major despesa en aspectes socials. És partidari de limitar el pagament del deute extern i, fins i tot, de renegociar-la de forma semblant a com s'ha fet a l'Argentina en el govern de Kirchner. També és partidari d'una assamblea constituent per reformar la constitució actual i modificar el marc institucional de l'estat.
Despuix d'uns primers mesos de govern força inestables, a causa dels enfrontaments en els partits polítics tradicionals, que veuen en les polítiques de Correa un atac als seus privilegis tradicionals, el 15 d'abril de 2007 rebé un ampli soport (78% de vots a favor) en el referèndum per a la creació de la nova Assemblea Constituent. La reforma constitucional, és un dels proyectes més importants de Correa per a la llegislatura i, finalment, s'hi han sumat la majoria de partits polítics. L'Assamblea Constituent tindrà com a objectiu redactar una nova constitució, reformar els òrguens de govern de l'estat, despolitisar el poder judicial i elaborar un nou model territorial. Fon reelegit en 2009.[2]
Referències
- ↑ RESULTADOS: NACIONALES, Tribunal Supremo Electoral
- ↑ "Avenger against oligarchy" wins in Ecuador The Real News, 27 d'abril de 2009.