Formació territorial d'Espanya

A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'Espanya com a país (nació o Estat),​ fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu.

Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels regnes visigots; l'unió de Corones a partir dels Reis Catòlics; l'existència d'un primer monarca comú, Carlos I; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de Felipe V va supondre; i la promulgació de la Constitució de Càdis.

Edat antiga

L'orige del nom Iberia, referit a la península en la que es troben actualment Andorra, Espanya, Portugal i el territori britànic d'ultramar de Gibraltar, és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del grec, provablement en alusió al riu Iber, actual Ebre.

Quan els romans ocupen Iberia i la denominen Hispania, l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del púnic que possiblement significa "terra de conills". Durant el Imperi romà, la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la península ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del riu Guadiana. No obstant, per als portuguesos, Portugal i Lusitània són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons Estrabón, ocupava l'actual Portugal i l'actual Galícia.