Diferència entre les revisions de "Països catalans"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Paisos Catalans.jpg|thumb|250px | + | [[File:Paisos Catalans.jpg|thumb|250px|'''L'imperi utòpic del nacionalisme català''', en la que s'inclou part d'Aragó, Sur de França, Andorra, les Illes Balears i Valéncia]] |
[[File:Manifestación en Valencia.jpg|thumb|300px|La majoria dels valencians està en contra dels [[països catalans]] i de l'intromissió de [[Catalunya]] en la [[Comunitat Valenciana]]|200px|right]] | [[File:Manifestación en Valencia.jpg|thumb|300px|La majoria dels valencians està en contra dels [[països catalans]] i de l'intromissió de [[Catalunya]] en la [[Comunitat Valenciana]]|200px|right]] | ||
Revisió de 15:24 30 maig 2021
Països catalans és un concepte polític, usat per primera volta en les Bases de Manresa en l'any 1892 baix el sinònim de la "Catalunya Gran" i reinventat més tart ya com a "Països Catalans" pel polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà en l'any 1906 i promocionat, baix este nom, per Joan Fuster, el nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per Catalunya, Illes Balears, Andorra, Comunitat Valenciana, la regió francesa del Roselló, una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya, l'Alguer i El Carche.
Història
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és un concepte llingüístic que fa menció dels territoris en els que es parla català, balear o valencià i aragonés oriental, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident,[2] [3] encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten vàries décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia pancatalanista en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Aragó i el Roselló francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el "maquillage" o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la llengua valenciana[4] [5].
Imposició cultural
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i es familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions se senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.
Per a fer d'esta invenció una realitat també s'usen métodos clarament totalitaris, com la substitució llingüística paulatina i real de la llengua valenciana per la catalana en les escoles, universitats i mijos de comunicació, el marketing consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una història manipulada en les escoles i més invents mes propis d'un genocidi cultural que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte polític ple d'ambicions polítiques, econòmiques i culturals.
Política
Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com a pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa volta que un somi delirant, mes propi d'un transnoctat romanticisme europeu del sigle XIX o d'una dictadura.
Els partits polítics que estan a favor d'est imperialisme anexioniste o expansioniste son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Convergència i Unió.
Conflicte
Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.[6]
Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 300.000 manifestants [7]
Territoris
El conjunt territorial que inclou el terme és:
- Catalunya
- Illes Balears
- Andorra
- Comunitat Valenciana
- La regió francesa del Roselló
- Una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen La Franja de Ponent
- La ciutat d'Alguer
- La chicoteta regió murciana d'El Carche
Vore també
- Pancatalanisme
- Bases de Manresa
- Panoccitanisme
- Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana
Referències
- ↑ Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català
- ↑ Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana
- ↑ Arguments al voltat de Sa Llengo Balear
- ↑ Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV
- ↑ Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament se conserva un full incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City
- ↑ El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL
- ↑ Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005
| ||||||||||||||||||||||||||||
