Diferència entre les revisions de "Hugo Grotius"
m (-ista > -iste (masculí)) |
(Text reemplaça - 't on ' a 't a on ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Juriste == | == Juriste == | ||
| − | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra. | + | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra. |
== Obres principals == | == Obres principals == | ||
Revisió de 11:32 28 maig 2021
Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.
La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.
Estudis
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.
Juriste
En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.
Obres principals
- Mare liberum (1609)
- De iure belli ac pacis (1625)
- De veritate religionis Christianae (1627)
- Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
- Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
- Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
- De iure prade (publicada en 1868)