Canvis

[[Archiu:flamel-figures.png|thumb|[[Nicolas Flamel]] tenia estos misteriosos símbols alquímics gravats en la seua [[tomba]] a l'iglésia dels [[Sants Inocents]] de París.]]

[[Archiu:flamel-figures.png|thumb|[[Nicolas Flamel]] tenia estos misteriosos símbols alquímics gravats en la seua [[tomba]] a l'iglésia dels [[Sants Inocents]] de París.]]

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment a soles perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran quantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a arreplegar el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment a soles perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran cantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a arreplegar el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

En [[1919]] [[Ernest Rutherford]] va usar la [[desintegració]] artificial per convertir nitrogen en oxigen. Este procés o transmutació ha segut posteriorment realisat en [[Radioisòtop sintètic|escala comercial]] per mig del bombardeig de núcleus atòmics en partícules d'alta energia en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i [[reactor nuclear|reactors nuclears]].

En [[1919]] [[Ernest Rutherford]] va usar la [[desintegració]] artificial per convertir nitrogen en oxigen. Este procés o transmutació ha segut posteriorment realisat en [[Radioisòtop sintètic|escala comercial]] per mig del bombardeig de núcleus atòmics en partícules d'alta energia en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i [[reactor nuclear|reactors nuclears]].

La idea de convertir plom en or no és del tot incorrecta donat que, teòricament, n'hi ha prou extraent 3 protons d'un àtom de plom (82 protons) per obtindre atre d'or (79 protons).<ref> Álvaro Rincón Arce, ''ABC de Química, Primer Curs'', Editorial Herrero, Mèxic, 1982, ISBN 968-420-294-6 </ref> De fet, en 1980 [[Glenn T. Seaborg]] transmutà plom en or, solament que l'or resultant en prou feines dura uns segons per la seua inestabilitat atòmica i la quantitat obtinguda és tan microscòpica que fa impensable la seua rendibilitat.

La idea de convertir plom en or no és del tot incorrecta donat que, teòricament, n'hi ha prou extraent 3 protons d'un àtom de plom (82 protons) per obtindre atre d'or (79 protons).<ref> Álvaro Rincón Arce, ''ABC de Química, Primer Curs'', Editorial Herrero, Mèxic, 1982, ISBN 968-420-294-6 </ref> De fet, en 1980 [[Glenn T. Seaborg]] transmutà plom en or, solament que l'or resultant en prou feines dura uns segons per la seua inestabilitat atòmica i la cantitat obtinguda és tan microscòpica que fa impensable la seua rendibilitat.

=== Afirmacions de transmutació no verificades ===

=== Afirmacions de transmutació no verificades ===