Diferència entre les revisions de "Francmaçoneria"
m |
m |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''francmaçoneria''' o '''maçoneria''' se definix a sí mateixa com una institució discreta de caràcter iniciatiu, no religiosa, filantròpica, simbòlica i filosòfica fundada en un sentiment de germanor. | + | [[Image:Square compasses.svg|thumb|250px|L'[[esquadra]] (símbol de la virtut) i el [[Compàs (instrument)|compàs]] (símbol dels llimits en els que deu mantindre's qualsevol francmaçó respecte als demés, sobre tot respecte als demés francmaçons) son potser els dos símbols francmaçònics més coneguts. Ací apareix també les lletres "G", "A", que representen al [[Gran Arquitecte de l'Univers]]]] |
| + | La '''francmaçoneria''' o '''maçoneria''' se definix a sí mateixa com una institució discreta de caràcter iniciatiu, no religiosa, filantròpica, simbòlica i filosòfica fundada en un sentiment de germanor. Té com objectiu la busca de la veritat a través de la raó i fomentar el desenroll intelectual i moral del ser humà, ademés del progrés social. Els francmaçons s'organisen en estructures de base denominades llògies, que a la seua volta poden estar agrupades en una organisació d'àmbit superior normalment denominada "Gran Llògia", "Gran Orient" o "Gran Priorat". | ||
| − | Apareguda en [[Europa]] entre finals del [[ | + | Apareguda en [[Europa]] entre finals del [[sigle XVII]] i principis del [[sigle XVIII|XVIII]], la francmaçoneria moderna o "especulativa" ha segut descrita sovint com un sistema particular de moral ilustrada per símbols. Se presenta a sí mateixa com una ferramenta de formació, en un método particular que, basat en el simbolisme de la construcció, permet als seus membres desenrollar la seua capacitat d'escolta, de reflexió i de diàlec, per a transmetre estos valors al seu entorn. |
| − | L' | + | L'història institucional de la maçoneria presenta numeroses dissidències, quines principals causes, en importants matisos i derivacions, estan relacionades en l'admissió de la dona en la francmaçoneria, la qüestió de les creències religioses o metafísiques, la naturalea dels temes tractats o la forma de treballar de les llògies, aixina com en les bases sobre les que se fonamenta la regularitat francmaçonica. L'existència de distints punts de vista sobre estos i atres temes ha donat lloc al desenroll de distintes branques o corrents maçoniques, que a sovint no se reconeixen entre elles. |
| + | |||
| + | [[Categoria:Ciència política]] | ||
| + | [[Categoria:Sociologia]] | ||
Última revisió del 10:27 15 jun 2020
La francmaçoneria o maçoneria se definix a sí mateixa com una institució discreta de caràcter iniciatiu, no religiosa, filantròpica, simbòlica i filosòfica fundada en un sentiment de germanor. Té com objectiu la busca de la veritat a través de la raó i fomentar el desenroll intelectual i moral del ser humà, ademés del progrés social. Els francmaçons s'organisen en estructures de base denominades llògies, que a la seua volta poden estar agrupades en una organisació d'àmbit superior normalment denominada "Gran Llògia", "Gran Orient" o "Gran Priorat".
Apareguda en Europa entre finals del sigle XVII i principis del XVIII, la francmaçoneria moderna o "especulativa" ha segut descrita sovint com un sistema particular de moral ilustrada per símbols. Se presenta a sí mateixa com una ferramenta de formació, en un método particular que, basat en el simbolisme de la construcció, permet als seus membres desenrollar la seua capacitat d'escolta, de reflexió i de diàlec, per a transmetre estos valors al seu entorn.
L'història institucional de la maçoneria presenta numeroses dissidències, quines principals causes, en importants matisos i derivacions, estan relacionades en l'admissió de la dona en la francmaçoneria, la qüestió de les creències religioses o metafísiques, la naturalea dels temes tractats o la forma de treballar de les llògies, aixina com en les bases sobre les que se fonamenta la regularitat francmaçonica. L'existència de distints punts de vista sobre estos i atres temes ha donat lloc al desenroll de distintes branques o corrents maçoniques, que a sovint no se reconeixen entre elles.