Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  18:38 15 abr 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
En l'any [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia.
 
En l'any [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia.
   −
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en l'any [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
+
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en l'any [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una [[ermita]] en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
    
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
 
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
124 521

edicions

Menú de navegació