Llínea 6: |
Llínea 6: |
| Va ser educat junt al seu germà en la cort del Rei taifa de [[Valéncia]]. I quant el naib de Múrcia, Muhammad ibn Mardanis, a la casta del qual pertanyien, va assumir el tro de Valéncia, va entrar a formar part de la cort. | | Va ser educat junt al seu germà en la cort del Rei taifa de [[Valéncia]]. I quant el naib de Múrcia, Muhammad ibn Mardanis, a la casta del qual pertanyien, va assumir el tro de Valéncia, va entrar a formar part de la cort. |
| | | |
− | Ibn Ahmet era un príncip i diplomàtic andalusí. I en [[1156]] va ser enviat com a embaixador a la cort del Rei d'Aragó, [[Ramón Berenguer IV]], que tenia en el seu poder a un grup de presoners de guerra, la lliberació dels quals solicitava Valéncia. Ahmet va fracassar en les negociacions diplomàtiques i va iniciar camí de tornada a Valéncia. I conta la llegenda que es va perdre. Pero lo cert és, que va acabar hospedant-se en el [[Monasteri de Poblet|monasteri de Poblet]] que era regit per l'Orde del Císter. Aquella forma de vida va deure captivar-li, tal volta decepcionat de la forma de vida de les corts tant cristianes com a musulmanes, i tal volta reflexionant sobre el fracàs de la seua missió. Ya que despuix de dos dies en el recint, va despedir al seu criat i va ingressar en l'Orde del Císter, sent batejat en el nom de Bernat/Bernardo. | + | Ibn Ahmet era un príncip i diplomàtic andalusí, i en l'any [[1156]] va ser enviat com a embaixador a la cort del Rei d'Aragó, [[Ramón Berenguer IV]], que tenia en el seu poder a un grup de presoners de guerra, la lliberació dels quals solicitava Valéncia. Ahmet va fracassar en les negociacions diplomàtiques i va iniciar camí de tornada a Valéncia. I conta la llegenda que es va perdre. Pero lo cert és, que va acabar hospedant-se en el [[Monasteri de Poblet|monasteri de Poblet]] que era regit per l'Orde del Císter. Aquella forma de vida va deure captivar-li, tal volta decepcionat de la forma de vida de les corts tant cristianes com a musulmanes, i tal volta reflexionant sobre el fracàs de la seua missió. Ya que despuix de dos dies en el recint, va despedir al seu criat i va ingressar en l'Orde del Císter, sent batejat en el nom de Bernat/Bernardo. |
| | | |
− | En [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia. | + | En l'any [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia. |
| | | |
− | Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris. | + | Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en l'any [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris. |
| | | |
− | En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. I en l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies. | + | En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies. |
| | | |
| L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el [[23 de juliol]] de [[1599]]) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de [[25 setembre]] de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]]. | | L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el [[23 de juliol]] de [[1599]]) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de [[25 setembre]] de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]]. |