Diferència entre les revisions de "U (lletra)"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera lletra de l'alfabet valencià i quinta de les vocals. El seu nom és '''u'''. També pot...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur accent agut ('''ú''') i diéresis ('''ü'''). | + | La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur [[accent]] agut ('''ú''') i [[diéresis]] ('''ü'''). |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü'', ''iü'' i ''oü''. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi. | + | En [[valencià]] representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els [[Diftonc|diftoncs]] decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a [[hiat|hiats]], s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü'', ''iü'' i ''oü''. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En [[llatí]] la u s'escrivia igual que la [[V|ve]] i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'[[Edat Mija]], s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la ''v'' i la ''u'', pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre ''V'' (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia ''v'' si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre ''u'' (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que | + | En [[llatí]] la u s'escrivia igual que la [[V|ve]] i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'[[Edat Mija]], s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la ''v'' i la ''u'', pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre ''V'' (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia ''v'' si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre ''u'' (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que en l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula ''v'' per al sò de ve i la minúscula ''u'' per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula ''U'' per a representar el sò de ''u'' (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller) |
== Vore també== | == Vore també== | ||
Revisió de 17:30 10 abr 2020
La U, u en minúscula, és la vigèsima primera lletra de l'alfabet valencià i quinta de les vocals. El seu nom és u. També pot dur accent agut (ú) i diéresis (ü).
Fonètica
En valencià representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents au, eu, iu i ou, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: aü, eü, iü i oü. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi.
Ortografia
S'escriu u
- A principi, mitan i final de paraula.
- En la paraula triumf i derivats.
S'escriu ú i ü
Vore: Accentuació de la llengua valenciana
Història
En llatí la u s'escrivia igual que la ve i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'Edat Mija, s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la v i la u, pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre V (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia v si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre u (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que en l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula v per al sò de ve i la minúscula u per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula U per a representar el sò de u (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller)