Diferència entre les revisions de "Sistema digestiu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
En els organismes animals, l{{'}}'''aparell digestiu''' o '''sistema digestiu''', és el sistema d'òrguens encarregats del procés de la [[digestió]], és dir, la transformació dels [[aliment|aliments]] per a que puguen ser absorbits i utilisats per les [[cèlula|cèlulas]] de l'organisme. | En els organismes animals, l{{'}}'''aparell digestiu''' o '''sistema digestiu''', és el sistema d'òrguens encarregats del procés de la [[digestió]], és dir, la transformació dels [[aliment|aliments]] per a que puguen ser absorbits i utilisats per les [[cèlula|cèlulas]] de l'organisme. | ||
| − | Sistema i aparell són térmens que s'utilisen en les ciències biològiques per a designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la | + | Sistema i aparell són térmens que s'utilisen en les ciències biològiques per a designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la paraula sistema. |
Una vegada realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos. | Una vegada realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos. | ||
Revisió de 14:09 6 abr 2020
En els organismes animals, l'aparell digestiu o sistema digestiu, és el sistema d'òrguens encarregats del procés de la digestió, és dir, la transformació dels aliments per a que puguen ser absorbits i utilisats per les cèlulas de l'organisme.
Sistema i aparell són térmens que s'utilisen en les ciències biològiques per a designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la paraula sistema.
Una vegada realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.
- La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments en saliva i els empeny cap a la gola.
- L'esòfec: servix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómec. Una vegada ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómec.
- L'estómec: tritura i barreja els aliments en substàncies àcides i digestives nomenades enzimes.
- El pàncrees: produïx els enzimes que faciliten la transformació dels aliments.
- El fege: produïx i llibera substàncies digestives a l'intestí prim. També almagasena sucres i els llibera a la sanc segons les necessitats de l'organisme.
- L'intestí prim: és un tubo llarc i prim, de més de 5 m de llongitut. En ell es produïx la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Les enzimes lliberades degraden el menjar. L'intestí prim desemboca a l'intestí gros.
- L'intestí gros: és un tubo ample d'1,5 m de llongitut, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'ano.