Diferència entre les revisions de "Hugo Grotius"
m (→Jurista) |
m (-ista > -iste (masculí)) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] | [[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] | ||
| − | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[ | + | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. |
La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. | La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]]. | Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]]. | ||
| − | == | + | == Juriste == |
| − | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de | + | En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra. |
== Obres principals == | == Obres principals == | ||
Revisió de 09:06 11 març 2020
Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.
La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.
Estudis
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.
Juriste
En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.
Obres principals
- Mare liberum (1609)
- De iure belli ac pacis (1625)
- De veritate religionis Christianae (1627)
- Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
- Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
- Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
- De iure prade (publicada en 1868)