Diferència entre les revisions de "Tombatossals"
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''''Tombatossals''''' és el títul de la novela de l'autor [[Castelló de la Plana|castellonenc]], [[Josep Pasqual Tirado]], publicada en l'any [[1930]], que té com a protagoniste un jagant mític nomenat Tombatossals. Entorn ad eixe personage s'expliquen moltes llegendes, que s'han convertit en un referent popular de la mitologia castellonenca, fins al punt de que està present en bona cosa d'ocasions durant les seues [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]] i fins i tot té dedicada una escultura jaganta en l'[[Avinguda Mare de Deu del Lledó (Castelló)|Avinguda Lledó]] de la capital de [[Plana Alta|la Plana]]. | '''''Tombatossals''''' és el títul de la novela de l'autor [[Castelló de la Plana|castellonenc]], [[Josep Pasqual Tirado]], publicada en l'any [[1930]], que té com a protagoniste un jagant mític nomenat Tombatossals. Entorn ad eixe personage s'expliquen moltes llegendes, que s'han convertit en un referent popular de la mitologia castellonenca, fins al punt de que està present en bona cosa d'ocasions durant les seues [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]] i fins i tot té dedicada una escultura jaganta en l'[[Avinguda Mare de Deu del Lledó (Castelló)|Avinguda Lledó]] de la capital de [[Plana Alta|la Plana]]. | ||
− | '''Tombatossals''' és un jagant bo que en l'ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Naix de l'amor entre la [[Penyeta Roja]] i el [[Tossal Gros]] durant una forta | + | '''Tombatossals''', fill de les montanyes Penyeta Roja i Tossal Gros, naixcut en una nit de tempesta, és un jagant bo que en l'ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Naix de l'amor entre la [[Penyeta Roja]] i el [[Tossal Gros]] durant una forta tempesta produïda per [[Bufanúvols]] a petició del segon. En aquella tempesta, tots els vents llevat de [[Tramontana]] per destarifada i perillosa varen ser convocats, i es varen arremolinar en el cel descarregant una tempestat que va rossegar una gran cantitat de pedres montanya avall, cap a la vall que els separava. Del montó de pedres s'alça, en els primers rajos de sol, son volgut fill '''Tombatossals''', que com el seu nom indica, tenia prou força com per a alçar o tombar les montanyes. |
− | En el temps farà un cabaç d'amics també jagants, establint-se tots en [[La Cova de les Maravelles]]. Aixina '''Tombatossals''', el seu gran amic [[Cagueme]], [[Bufanúvols]] i l'[[Arrancapins (personage de ficció)|Arrancapins]] varen viure com a bons germans dins de la cova fins que els fills del [[Rei Barbut]] varen solicitar la seua ajuda per a arreglar els assunts agraris del regne, pero la cosa es va complicar i tots se varen vore involucrats en una gran aventura. | + | El Rei Barbut decidix millorar les seues terres, entre la montanya i la mar i per ad això solicita l'ajuda del jagant. |
+ | |||
+ | En el temps farà un cabaç d'amics, també jagants, establint-se tots en [[La Cova de les Maravelles]]. Aixina '''Tombatossals''', el seu gran amic [[Cagueme]], [[Bufanúvols]] i l'[[Arrancapins (personage de ficció)|Arrancapins]] varen viure com a bons germans dins de la cova fins que els fills del [[Rei Barbut]] varen solicitar la seua ajuda per a arreglar els assunts agraris del regne, pero la cosa es va complicar i tots se varen vore involucrats en una gran aventura. | ||
'''Tombatossals''' és l'obra narrativa tradicional valenciana més interessant de les primeres décades del [[sigle XX]]. | '''Tombatossals''' és l'obra narrativa tradicional valenciana més interessant de les primeres décades del [[sigle XX]]. |
Revisió de 10:48 4 març 2020
Tombatossals és el títul de la novela de l'autor castellonenc, Josep Pasqual Tirado, publicada en l'any 1930, que té com a protagoniste un jagant mític nomenat Tombatossals. Entorn ad eixe personage s'expliquen moltes llegendes, que s'han convertit en un referent popular de la mitologia castellonenca, fins al punt de que està present en bona cosa d'ocasions durant les seues Festes de la Magdalena i fins i tot té dedicada una escultura jaganta en l'Avinguda Lledó de la capital de la Plana.
Tombatossals, fill de les montanyes Penyeta Roja i Tossal Gros, naixcut en una nit de tempesta, és un jagant bo que en l'ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. Naix de l'amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros durant una forta tempesta produïda per Bufanúvols a petició del segon. En aquella tempesta, tots els vents llevat de Tramontana per destarifada i perillosa varen ser convocats, i es varen arremolinar en el cel descarregant una tempestat que va rossegar una gran cantitat de pedres montanya avall, cap a la vall que els separava. Del montó de pedres s'alça, en els primers rajos de sol, son volgut fill Tombatossals, que com el seu nom indica, tenia prou força com per a alçar o tombar les montanyes.
El Rei Barbut decidix millorar les seues terres, entre la montanya i la mar i per ad això solicita l'ajuda del jagant.
En el temps farà un cabaç d'amics, també jagants, establint-se tots en La Cova de les Maravelles. Aixina Tombatossals, el seu gran amic Cagueme, Bufanúvols i l'Arrancapins varen viure com a bons germans dins de la cova fins que els fills del Rei Barbut varen solicitar la seua ajuda per a arreglar els assunts agraris del regne, pero la cosa es va complicar i tots se varen vore involucrats en una gran aventura.
Tombatossals és l'obra narrativa tradicional valenciana més interessant de les primeres décades del sigle XX.
Mitologia
La novela de Josep Pasqual Tirado està considerada com a la mitologia castellonenca. És la seua millor aportació, està considerada com a l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del sigle XX. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, puix que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix d'ella mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les Illes Columbretes es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.
La compositora d'ideologia pancatalanista, Matilde Salvador va compondre en l'any 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, basada en l'obra de Pasqual Tirado, Tombatossals junt a l'erudit Manuel Segarra Ribés.
Personages
- Tombatossals
- Bufanúvols
- Arrancapins
- Tragapinyols
- Cagueme
- Rei Barbut
- La princesa
- L'infantona
Escultura
En l'any 2003 s'inaugurà, en l'Avinguda del Lledó de la ciutat de Castelló, en motiu del 750 aniversari de la fundació de la vila, una escultura de ferro dedicada a Tombatossals, obra de l'escultor Melchor Zapata. L'escultura pesa 20 tonellades i té una altura de 20 metros i està feta en plaques de ferro.
Cine
En l'any 2013 es va produir una película d'animació per al públic infantil sobre la seua història, en el títul Gigantes, la leyenda de Tombatossals (Jagants, la llegenda de Tombatossals) dirigida per Manuel J. García i que va rebre cinc nominacions en els Premis Goya.
Lliteratura
En honor a Tombatossals es convoca anualment en Castelló un premi de lliteratura infantil ilustrada des de l'any 1999.
En l'any 2014, Pasqual Mas publica Tombatossals segle XXI, una obra de crítica ficció en la que s'analisa la realitat social a partir dels personages de Josep Pasqual Tirado.
Música
En l'any 2016, Pablo Bas estrena una obra musical, del gènero poema simfònic, nomenada Tombatossals. Esta obra fon un encàrrec de la Diputació de Castelló per al 39 certamen de bandes de música de la província de Castelló.
Vore també
Enllaços externs
- Octava edició del premi Tombatossals
- Artícul de Carles Bellver
- Artícul de Servidora
- Lligga unes pàgines de Tombatossals segle XXI de Pasqual Mas [1]
- Tombatossals ya está en la avenida Lledó - Mediterráneo
- ¿Conoces la leyenda del Tombatossals? - Mediterráneo
- La película 'Tombatossals, la leyenda' se exhibirá en el Festival de Cine de Málaga - El Mundo