Diferència entre les revisions de "Fonema"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Posar valencià com a eixemple) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en | + | El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conte cóm se pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina, en [[valencià]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules ''rosa'' (flor) i ''rossa'' (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglés]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]]. |
| − | Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en | + | Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema. |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 14:10 3 març 2020
El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conte cóm se pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina, en valencià la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en castellà esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'alfabet fonètic internacional (API -per les seues sigles en anglés-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la fonètica, una de les branques de la filologia.
Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o classe d'equivalència de sons (tècnicament nomenats fons), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la parla. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.