Diferència entre les revisions de "Salvador Roig i Moliner"
(Pàgina nova, en el contingut: «Mossén '''Salvador Roig i Moliner''' (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià. == Biografia == Moss...») |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], l'any 1794. | Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], l'any 1794. | ||
| − | L'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la [[Guerra de l' | + | L'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la [[Guerra de l'Independència]]. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es llicencià en Teologia. |
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca. | Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca. | ||
Revisió de 13:30 8 gin 2020
Mossén Salvador Roig i Moliner (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià.
Biografia
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'Alt Maestrat, l'any 1794.
L'any 1812 formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la Guerra de l'Independència. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'Universitat de Valéncia, a on es llicencià en Teologia.
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.
La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els carlistes – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.
L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.
En l'any 1850 acabà una de les seues obres en què més temps treballà, Historia de Benasal, manuscrit inèdit.