Diferència entre les revisions de "Alguerés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 17: Llínea 17:
 
*Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".
 
*Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".
  
 +
[[Categoria:Llengües]]
 +
[[Categoria:Llengües romàniques]]
 
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]
 
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]

Revisió de 16:49 24 nov 2019

Archiu:CAtalaensardenya.png
Alguerés en Sardenya.

L'alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L' Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i despuix per l'italià. En la década de 1990 aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i castellà. També es freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català.

Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.

Fonètica i fonologia

  • Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
  • Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
  • Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
  • La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
  • Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
  • Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
  • Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
  • Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".