Marc Antoni d'Orellana

Marc Antoni d'Orellana (Valéncia, 1731 - † 1813), conegut com l'erudit Orellana, fon un juriste i erudit valencià.

Biografia

Cursà estudis de Filosofia i Lleis en l'Universitat de Valéncia, i es va doctorar en la de Gandia. Eixercí l'adbogacia en Càdis i despuix en Madrit, on va ser nomenat advocat dels Reals Consells. Cap a l'any 1780 es va retirar a la ciutat de Valéncia, on es va dedicar principalment als estudis històrics i a l'erudició, i ademés va aplegar a ser en 1799 advocat de la Real Audiència de la ciutat.

Escrigué abundantment, encara que en vida va publicar poques de les seues obres. La major part d'estes no es varen editar fins al sigle XX. Els temes que tracta inclouen l'història del Regne de Valéncia; la llengua valenciana, a la qual considera d'orige llemosí, pero distint del català;​ costums, usos i tradicions valencianes; fauna i flora locals; numismàtica; música; entre uns atres. Va acumular una important colecció pictòrica.

Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina Matritense i a les de Sant Fernando i Sant Carles de Belles Arts.

Per la seua consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interés per l'història i la lliteratura anteriors al seu temps, se li inclou en el grup d'intelectuals valencians anteriors a la Renaixença que anuncien ya alguna de les seues característiques.

Obra

• Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia. No és publicà fins a l'any 1923.
• Catálogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valéncia. (sic). (1795).
• Catálogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo mar de Valencia. (sic). (1802).
• Biografía pictórica valentina, o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos. Obra escrita basant-se en informacions directes.
• Historia lúdica, o tratado de los juegos antiguos y modernos, y otras diversiones usadas en varias partes, particularmente en la Ciudad y Reino de Valencia.
• Tratado de la monedas de España y que han corrido en la corona de Aragón, especialmente en Valencia.
• El escudo verdadero antiguo de Valencia: el Dragón.
• Memoria sobre los guadamaciles valencianos.
• Noticia de los instrumentos músicos que se usaban en el Reino de Valencia.
• Memoria sobre los vidrios pintados y modo de crear esta industria en Valencia.
• Noticia sobre la fabricación del azúcar e ingenios que en lo antiguo se conocieron en el Reino de Valencia.
• Efemérides de Valencia.
• Historia del Santo Cáliz.
• Tratado Histórico-apologético de las mugeres emparedadas. Escrit en 1801 i publicat en 1887.

Se sap que fon l'autor de poemes en llengua valenciana, aixina com d'una compilació d'adagis, obres actualment perdudes.

Cites

En l'ultim terç del segle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del segle XVIII que va tindre una actuacio mes activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Segle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX

• Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri (Acadèmic de número de la RACV)

Enllaços externs

• Marc Antoni d'Orellana en Wikipedia