Diferència entre les revisions de "Jeroni Torrella"
m |
m |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors. | En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{referències}} | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Meges]] | [[Categoria:Meges]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
Revisió de 11:44 17 jul 2019
Jeroni Torrella (Valéncia, 1450 - Valéncia, 1512) , germà de Gaspar Torrella, fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina.
Va estudiar en Siena i en Pisa,a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any 1474, en Bolonya, va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon creidat per a fer de mege personal de Ferran el Catòlic i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.
En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.[1]
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.