Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:43 13 jun 2019
m
Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '
Llínea 53: Llínea 53:  
== Eix urbà i indústrial ==
 
== Eix urbà i indústrial ==
 
[[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg‎|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]]
 
[[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg‎|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]]
El riu Vinalopó ha sigut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).
+
El riu Vinalopó ha segut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).
    
A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.
 
A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.
124 784

edicions

Menú de navegació