Llínea 44: |
Llínea 44: |
| El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat. | | El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat. |
| | | |
− | És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]]. | + | És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i indústrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]]. |
| | | |
| Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]]. | | Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]]. |
Llínea 51: |
Llínea 51: |
| Conta la llegenda que faltà ofegat [[Amílcar Barca]], al naufragar el seu barco al pas de la localitat d'[[Elda]]. | | Conta la llegenda que faltà ofegat [[Amílcar Barca]], al naufragar el seu barco al pas de la localitat d'[[Elda]]. |
| | | |
− | == Eix urbà i industrial == | + | == Eix urbà i indústrial == |
| [[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]] | | [[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]] |
| El riu Vinalopó ha sigut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig). | | El riu Vinalopó ha sigut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig). |
| | | |
− | A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i industrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'industria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'industria sabatera a les seues activitats comercials. | + | A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials. |
| | | |
| Atre sector important és el '''vitivinícola'''. Este sector és important sobre tot en el [[Mig Vinalopó]], podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, en les poblacions de [[Monover]], [[El Pinós]], etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de [[Novelda]], [[Asp]] i [[Monfort]], que està protegida baix la [[denominació d'orige]]: [[Raïm del Vinalopó]]. | | Atre sector important és el '''vitivinícola'''. Este sector és important sobre tot en el [[Mig Vinalopó]], podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, en les poblacions de [[Monover]], [[El Pinós]], etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de [[Novelda]], [[Asp]] i [[Monfort]], que està protegida baix la [[denominació d'orige]]: [[Raïm del Vinalopó]]. |