Diferència entre les revisions de "Imperi Bizantí"
m (Text reemplaça - ' Tot i ' a ' Encara que ') |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent. | L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent. | ||
| − | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara | + | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]]. |
L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. | L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. | ||
Revisió de 18:33 23 maig 2019
Imperi Bizantí[1] o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilisats per a descriure l'Imperi Romà durant l'Edat Mijana, centrat en la seua capital de Costantinoble. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a Imperi Romà (en grec Βασιλεία Ῥωμαίων, Basileía Rhōmaíōn), Imperi dels Romans o Romania Ῥωμανία, Rhōmanía). Els seus emperadors continuaren la successió ininterrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم (Rûm "Roma"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del grec migeval,[2] gran part dels seus contemporàneus de l'Europa occidental el coneixien com a Imperium Graecorum, o Imperi dels Grecs.
L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador Constantí I transferí la capital de Nicomèdia, a Anatòlia, a la ciutat de Bizanci, que fon rebatejada Nova Roma o Costantinoble, en el Bòsfor. En el sigle VII, baix el regnat de l'emperador Heracli, les reformes del qual canviaren la naturalea de l'eixèrcit de l'imperi i reconegueren el grec com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.
Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les guerres romano-sassànides i les guerres arabo-bizantines. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'Europa en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el sigle XII, l'imperi caigué en un llarc declive durant les guerres Otomano-bizantines, acabant en la caiguda de Costantinoble en el sigle XV.
L'imperi, un bastió del cristianisme i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'expansió de l'islam, proporcionà una moneda estable en or a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'antiga Grècia, Roma i moltes atres cultures.
Referències
- ↑ Un terme historiogràfic utilisat com a mínimun des del sigle XVII.
- ↑ Davies (1996), 245
* Moravcsik (1970), 11–12
* Lapidge (1998), 79
* Winnifrith–Murray (1983), 113