Diferència entre les revisions de "Constitució Espanyola de 1978"
m |
|||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
{{Fusionar|Constitució espanyola de 1978}} | {{Fusionar|Constitució espanyola de 1978}} | ||
− | La '''Constitució Espanyola''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ | + | La '''Constitució Espanyola''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (CE d'ara en avant) es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[B.O.E.]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. |
Es pot definir des de dos punts de vista distints: | Es pot definir des de dos punts de vista distints: |
Revisió de 21:02 1 abr 2019
{{Plantilla:Fusionar}}
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola de 1978]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
La Constitució Espanyola [1] (CE d'ara en avant) es va aprovar per les Corts Generals, en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat, el 31 d'octubre de 1978. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de 6 de decembre de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el Rei davant Les Corts el 27 de decembre de 1978. I publicada en el B.O.E. el 29 de decembre de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor.
Es pot definir des de dos punts de vista distints:
- El formal: Es tractaria de la norma suprema de l'ordenament jurídic elaborada pel poder constituent (el poble) en l'eixercici de la seua sobirania.
- El material: Basada en el seu contingut, que arreplega els principis fonamentals que deuen sostindre l'orde social, polític i econòmic de la societat, és dir, les regles bàsiques de funcionament.
Entre les seues característiques trobem les següents:
- Es tracta d'un règim polític democràtic parlamentari clàssic o democràcia occidental.
- Té un procediment de reforma rígit.
- És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia.
- Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissións a normes futures de desenroll.
- És d'aplicació directa i immediata.
- Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
- I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la Constitució Italiana de 1947, la Llei Fonamental de Bonn de 1949, la Constitució Portuguesa de 1976.
Està composta per:
- Un Preàmbul.
- Un Títul Preliminar.
- 10 Títuls.
- 169 artículs.
- 4 Disposicions Adicionals.
- 9 Disposicions Transitòries.
- 1 Disposició Derogatòria.
- 1 Disposició Final.
De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel Preàmbul, el Títul Preliminar (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el Títul I (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció).
I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels Títuls II a X, a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres:
- Forma i organisació de l'Estat.
- Divisió de poders.
- Relació entre els distints poders.
- Organisació territorial.
- Etc