Llínea 21: |
Llínea 21: |
| Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària. | | Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària. |
| | | |
− | @A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).
| + | A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bisantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]). |
| | | |
− | Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]]. | + | Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]]. |
| | | |
| == Segon Imperi Búlgar == | | == Segon Imperi Búlgar == |