Canvis

== De l'autonomia a l'independència ==

== De l'autonomia a l'independència ==

La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres paisos europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Constantinopla.

La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Constantinopla.

El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat per el que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.

El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat per el que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.

En [[novembre]] de [[1989]], *Todor *Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, *Petar *Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho *multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (*UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la *UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i *pomacos (búlgars musulmans). *Jeliou *Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

En [[novembre]] de [[1989]], *Todor *Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, *Petar *Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho *multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (*UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la *UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i *pomacos (búlgars musulmans). *Jeliou *Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

Com atres antics paisos socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va @privatizar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste *Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va @privatizar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste *Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

En [[1996]] va ser elegit president *Pétar *Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

En [[1996]] va ser elegit president *Pétar *Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.