Diferència entre les revisions de "Josep Maria Puig i Torralva"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Josep Maria fon discípul de [[Constantí Llombart]], fon membre de l'entitat decana del [[Valencianisme|valencianisme]] [[Lo Rat Penat]] i dirigí l'almanac del mateix nom, Lo Rat Penat, durant els anys [[1881]] i [[1882]]. També fon membre de l'Oronella.  
+
Josep Maria fon discípul de [[Constantí Llombart]], fon membre de l'entitat decana del [[Valencianisme|valencianisme]] [[Lo Rat Penat]] i dirigí el "calendari llemosí" del mateix nom, Lo Rat Penat, durant els anys [[1881]] i [[1882]]. També fon membre de l'Oronella.  
  
 
Fundà junt ad atres membres ratpenatistes la societat valencianista [[Valencia Nova]] (1904), dita entitat sería el començament i naiximent del [[Valencianisme polític|valencianisme polític]].  
 
Fundà junt ad atres membres ratpenatistes la societat valencianista [[Valencia Nova]] (1904), dita entitat sería el començament i naiximent del [[Valencianisme polític|valencianisme polític]].  

Revisió de 17:58 31 dec 2018

Josep Maria Puig i Torralva (Valéncia, 1854 - 1911) fon un escritor valencià.

Biografia

Josep Maria fon discípul de Constantí Llombart, fon membre de l'entitat decana del valencianisme Lo Rat Penat i dirigí el "calendari llemosí" del mateix nom, Lo Rat Penat, durant els anys 1881 i 1882. També fon membre de l'Oronella.

Fundà junt ad atres membres ratpenatistes la societat valencianista Valencia Nova (1904), dita entitat sería el començament i naiximent del valencianisme polític.

Inicià, sense èxit, una “Biblioteca Llemosina” per a l'edició de texts antics l'any 1881.

Fon nomenat "Mestre de gai saber" en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València.

Josep Maria també fon un dels impulsors de la filatèlia en el Regne de Valéncia i coleccionà una rica biblioteca sobre temes locals.

Obra

  • Orígens del gravat en Valéncia
  • Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883) junt a Francesc Martí i Grajales.
  • Mare i madrastra (1889) drama històric sobre l'enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el Benigne.
  • Lliris i cards (1899) publicà una part de la seua obra poètica.
  • Deixà inèdits Ensaig d'ortografia valenciana i Història gramatical de la llengua llemosina-valenciana.

Vore també